Estación de Francia. Barcelona. Emigrantes hacia Alemania. 1945

domingo, 14 de agosto de 2016

Sin Sol callo. Can Xipreret

Este es un aparato rectangular que nos acompaña desde 1971 mirando al sud-este y que nos dicta desde las 8 de la mañana hasta las 4 de la tarde las horas que pasan en números romanos.
Vertical declinante en su estado original y con una varilla que sale de la boca de un Sol sonriente, como queriendo decir que allí está él, a prueba de sombras.
Su lema es : SINE SOLE SILEO, o sea, sin sol estoy callado (silente).
Les dejo unas fotos, se que son siempre bien recibidas.
Calle Mare de Déu de la Salut 75. Barrio de Gracia
PD: en un principio, por la foto en blanco y negro, la masía que es del s. XVIII, nació con un reloj de Sol redondo.

Aquet és un aparell rectangular que ens acompanya des de 1971 mirant al sud-est i que ens dicta des de les 8 del matí fins a les 4 de la tarda les hores que passen en nombres romans.
Vertical declinant en el seu estat original i amb una vareta que surt de la boca d'un Sol somrient, com volent dir que allí està ell, a prova d'ombres.
El seu lema és : SINE SOLE SILEO, o sigui, sense sol estic callat (silente).
Els deixo unes fotos, es que són sempre ben rebudes.
Carre Mare de Déu de la Salut 75. Barri de Gracia
PD: al principi, per la foto en blanc i negre, la masia que és del s. XVIII, va néixer amb un rellotge de Sol rodó.

Reloj actual

Idem

Principios de siglo (el reloj, como se puede observar, es redondo)

En la actualidad por Google Maps.



9 comentarios:

  1. Que el rellotge de sol sigui rectangular, em sembla a mi, és una manera poètica d'expressar la quadratura del cercle. O no, i el seu significat sigui tan ignot com el temps, que passa sempre silent.

    ResponderEliminar
  2. ara que ho diu el Peletero, els rellotges de sol haurien de ser rodons, oi? n'hi ha algun de rodó, solen ser o quadrats o rectangulars. Tu que ets el rei dels rellotges de sol segur que en saps d'algún...

    ResponderEliminar
  3. Dono avui temps al temps
    i observo el moviment
    del pèndol que incessant
    dóna pas a les hores,
    ajuntant la certesa
    i l'atzar, tot a mercè
    del vent salat del mar
    que llepa les ferides
    que em provocà l'instint.

    Els números romans
    dibuixats a l'esfera
    esperen com insectes
    que els travessi l'agulla
    inclement de la nit
    que també llepa el mal
    produït pel solstici
    i les paraules maules.

    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  4. Realment, EL PELETERO, els he vist de molts formats, però el que es porta el palmell és el rectangular. Potser perquè és més fàcil espaiar els nombres, no lo se, però si, és cert, podria ser una manera poètica d'assenyalar el temps.
    Una abraçada

    Si que hi ha rodons, FRANCESC PUIGCARBó, si que n'hi ha.
    Intentarem posart algun d'aquí a uns dies, algun que no hagi sortit en Tot.
    El que també és cert és que hi ha preferències per fer-los quadrats o rectangulars, aquí si que no se'l perquè.
    Una abraçada

    Caramba, no sabia d'aquest delicat poema en la teva obra.
    M'ha agradat FRANCESC CORNADó. Ets aquesta classe de persona que un agraeix tenir a prop.
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  5. Precioso, otro más para tu colección.
    Bon dia MIQUEL i una abraçada.

    ResponderEliminar
  6. Además de útil, la mar de estético.
    Un saludo, Miquel.

    ResponderEliminar
  7. Gracias MTRINIDAD
    Un beso
    Bon día

    Ciertamente lo es, CAYETANO GEA
    Un abrazo desde el Mediterraneo
    Salut

    ResponderEliminar
  8. Encantado de seguir tu magnífico e ilustrativo blog. Un saludo.

    ResponderEliminar

Cuando Miró encontró a Klee

Inserto este artículo de La Vanguardia para Francesc Cornadó, admirador de Joan Miró. ‘Paisaje catalán’, un día de caza como solía hacer Mir...