El cerebro es una fábrica de excusas.

domingo, 14 de agosto de 2016

Sin Sol callo. Can Xipreret

Este es un aparato rectangular que nos acompaña desde 1971 mirando al sud-este y que nos dicta desde las 8 de la mañana hasta las 4 de la tarde las horas que pasan en números romanos.
Vertical declinante en su estado original y con una varilla que sale de la boca de un Sol sonriente, como queriendo decir que allí está él, a prueba de sombras.
Su lema es : SINE SOLE SILEO, o sea, sin sol estoy callado (silente).
Les dejo unas fotos, se que son siempre bien recibidas.
Calle Mare de Déu de la Salut 75. Barrio de Gracia
PD: en un principio, por la foto en blanco y negro, la masía que es del s. XVIII, nació con un reloj de Sol redondo.

Aquet és un aparell rectangular que ens acompanya des de 1971 mirant al sud-est i que ens dicta des de les 8 del matí fins a les 4 de la tarda les hores que passen en nombres romans.
Vertical declinant en el seu estat original i amb una vareta que surt de la boca d'un Sol somrient, com volent dir que allí està ell, a prova d'ombres.
El seu lema és : SINE SOLE SILEO, o sigui, sense sol estic callat (silente).
Els deixo unes fotos, es que són sempre ben rebudes.
Carre Mare de Déu de la Salut 75. Barri de Gracia
PD: al principi, per la foto en blanc i negre, la masia que és del s. XVIII, va néixer amb un rellotge de Sol rodó.

Reloj actual

Idem

Principios de siglo (el reloj, como se puede observar, es redondo)

En la actualidad por Google Maps.



9 comentarios:

El peletero dijo...

Que el rellotge de sol sigui rectangular, em sembla a mi, és una manera poètica d'expressar la quadratura del cercle. O no, i el seu significat sigui tan ignot com el temps, que passa sempre silent.

Francesc Puigcarbó dijo...

ara que ho diu el Peletero, els rellotges de sol haurien de ser rodons, oi? n'hi ha algun de rodó, solen ser o quadrats o rectangulars. Tu que ets el rei dels rellotges de sol segur que en saps d'algún...

Francesc Cornadó dijo...

Dono avui temps al temps
i observo el moviment
del pèndol que incessant
dóna pas a les hores,
ajuntant la certesa
i l'atzar, tot a mercè
del vent salat del mar
que llepa les ferides
que em provocà l'instint.

Els números romans
dibuixats a l'esfera
esperen com insectes
que els travessi l'agulla
inclement de la nit
que també llepa el mal
produït pel solstici
i les paraules maules.

Francesc Cornadó

Tot Barcelona dijo...

Realment, EL PELETERO, els he vist de molts formats, però el que es porta el palmell és el rectangular. Potser perquè és més fàcil espaiar els nombres, no lo se, però si, és cert, podria ser una manera poètica d'assenyalar el temps.
Una abraçada

Si que hi ha rodons, FRANCESC PUIGCARBó, si que n'hi ha.
Intentarem posart algun d'aquí a uns dies, algun que no hagi sortit en Tot.
El que també és cert és que hi ha preferències per fer-los quadrats o rectangulars, aquí si que no se'l perquè.
Una abraçada

Caramba, no sabia d'aquest delicat poema en la teva obra.
M'ha agradat FRANCESC CORNADó. Ets aquesta classe de persona que un agraeix tenir a prop.
Una abraçada

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Precioso, otro más para tu colección.
Bon dia MIQUEL i una abraçada.

Cayetano Gea dijo...

Además de útil, la mar de estético.
Un saludo, Miquel.

Tot Barcelona dijo...

Gracias MTRINIDAD
Un beso
Bon día

Ciertamente lo es, CAYETANO GEA
Un abrazo desde el Mediterraneo
Salut

Andrés Esgueva dijo...

Encantado de seguir tu magnífico e ilustrativo blog. Un saludo.

Tot Barcelona dijo...

Abrazotes múltiples, ANDRES ESGUVA