Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

jueves, 28 de julio de 2016

Unos patios singulares

En la calle Villena esquina Wellington, hay un edificio cuya fachada posterior me llama la atención.
Se trata de un corredor que enlaza todos los balcones con vistas al patio interior, y lo hace en forma de galería comunitaria.
No he visto una similar en toda Barcelona, y me recuerda, salvando las distancias, claro, a esas galerias penitenciarias que a veces salen por las películas,
Es sumamente  original.
El edificio en este momento está cerrado, no se si a la espera de reformas.
Poble Nou.

Al carrer Villena cantonada Wellington, hi ha un edifici curiós. La seva façana posterior que em crida l'atenció.
Es tracta d'un corredor que enllaça totes les balconades amb vista al pati interior, i ho fa en forma de galeria comunitària.
No he vist una similar en tota Barcelona, i em recorda, salvant les distàncies, clar, a aquestes galeries penitenciàries que de vegades surten per les pel·lícules,
És summament original.
L'edifici en aquest moment està tancat, no se si a l'espera de reformes.
Poble Nou.

Fachada principal

Vista de las galerías posteriores

Idem


13 comentarios:

  1. Aunque no sean frecuentes, ya ves que puede darse todo. Me recuerdan las corralas de Madrid, aunque aquí el edificio no forme patio y sea una hilera continua.

    Te paso el enlace este para que te hagas una idea:

    http://es.slideshare.net/juanmartin1/corralas-de-madrid-7125993

    ResponderEliminar
  2. Exactament, com diu el Fackel, semblen les corralas madrilenyes. Fa poc que hi vaig passar i m'hi vaig fixar especialment, en aquests balcons i en tot l'edifici. Sembla realment tancat, però jo he vist roba estesa des de alguna de les finestres. Igual hi ha algun pis okupat.

    És un carrer magnífic amb una esplèndida ombra, a l'altre costat hi ha el zoo, i de quan en quan se senten als ocells i a les feres rugir.

    Una abraçada.

    Les corralas són una solució arquitectònica genial.

    ResponderEliminar
  3. Gracias por el enlace FACKEL. Muy interesante.
    te aseguro que no he visto edificaciones de este tipo por Barcelona, que de seguro las habrá, pero esta me resulta muy curiosa.
    Salut

    Ok EL PELETERO . Aquesta és un altre cosa que no sabía.
    Una abrçada
    Salut ¡¡¡

    ResponderEliminar
  4. a mi també m'ha recordat las corralas de Madrid. A Granada tambè n'hi ha, o havia....

    salut

    ResponderEliminar
  5. Si no recuerdo mal, eran viviendas destinadas a militares de las diferentes guarniciones
    que existían en Barcelona.

    Lo de las galerías corridas era algo muy típico de la arquitectura militar del siglo XIX, y supongo que el arquitecto que diseñó los edificios debía pertenecer al cuerpo de ingenieros

    Un abrazo.

    ResponderEliminar
  6. És una arquitectura ben curiosa, FRANCESC, no crec hi hagi una altra igual a Barcelona,
    pero es posible que sea tal como nos dice RODERICUS, y debido a quien por lo que parece diseñó el conjunto, se da en arquitectura militar del siglo XIX.

    Jo vaig veure una corrala, FRANCESC PUIGCARBó, però no la vaig veure en sentit horitzontal, sinó en sentit circular, i aquest disseny s'allunya totalment al tradicional.
    Una abraçada.

    No sabía lo de de las viviendas destinadas para los militares, RODERICUS, pero no me extrañaría nada de nada porque tiene cierto sentido tal y como está edificada.
    Un abrazo de los grandes
    salut

    ResponderEliminar
  7. Un edificio curioso, el Sr. Valentí Pons Toujouse, igual te puede ayudar a saber que tipo de edificio es y a que estaba destinado.
    Bon dia Miquel i BCDS.
    Petons.

    ResponderEliminar
  8. Cierto MTRINIDAD, aunque se me da que no toca el tema del Modernisme tal como él lo lleva catalogado.
    Pero haremos el intento
    Un beso y gracias

    ResponderEliminar
  9. Salut! Aquest era un edifici d'habitatges per a militars i les seves famílies, tal com s'ha apuntat. De fet, els edificis contigus, ara ocupats per la Universitat Pompeu Fabra, van ser les casernes de Jaume I i Roger de Llúria de l'exèrcit. Molt a la vora hi ha un altre edifici d'habitatges militars (Sardenya amb Ramon Llull), més modern, fàcilment identificable per l'enorme Creu de Santiago que hi ha a la seva façana.
    Víctor

    ResponderEliminar
  10. Gracies mil VICTOR ¡¡¡¡¡
    Ostres ¡¡¡ una abraçada ¡¡ i si, RODERICUS anaba en lo cert ¡¡¡
    Gracies per l´informació
    Una abraçada
    Salut VICTOR .

    ResponderEliminar
  11. Pos si¡¡ CHORDI..tienes razón ¡¡¡
    Una barzo

    ResponderEliminar
  12. Hola. M'agrada molt que es parli i es recordin aquests temes de Barcelona.
    Jo sóc de Sants i allà si que hi havien cases amb la entrada de passadís comú a les diferents habitatges. De fet, jo vaig néixer a un "pasillo". La meva casa era la segona porta, tal com s’entrava. D'aquests "pasillos" encara n'hi ha bastants, a barris com Les Corts, Clot, Sant Andreu, Sagrada Familia, etc.
    Però com el de la fotografia antiga, de cases amb pisos també conec.
    Al carrer Melcior de Palau, cantonada carrer Massini, encara existeix la casa que en dèiem "Casa del Cartró". S’entrava per el mig de la mansana, i pujant al pis de dalt et trobaves am el passadís llarg que a la esquerra era una barana al exterior i a la dreta les portes seguides de les vivendes. Entrant a les vivendes trobaves al menjador amb cuina i les portes al dormitoris.
    Actualment sembla que aquest passadís no existeix, per modificacions al edifici.
    Quant el Congrés Eucarístic del 1952, totes les barraques del carrer Brasil a Sants -Les Corts les van enderrocar i la gent la van enviar a unes “cases” que van fer a Verdum.
    Algú dels companys de cole vivien a les barraques, després els vam anar a visitar a Verdum.
    Aquestes cases, avui enderrocades per falta de qualitat de construcció i de habitabilitat, eren tal com estem parlant: Pisos amb passadissos amb una porta al costat de la següent, el menjador cuina i dos portes. Eren les “Viviendas del Gobernador”
    Em fa l’efecte que m’hi passat amb el rollo. Perdoneu

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...