Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

lunes, 11 de abril de 2016

¿ Es el 3531 de Barcelona ?..Póngame con la Sra Paquita del segundo segunda ¡¡¡

Si, lo que les explico era lo normal hace casi una centuria, porque nadie tenía teléfono en casa.
Esta es la única cabina que queda en Barcelona en una vivienda particular. Esta cabina tenía un número de teléfono, y este número servía para toda la escalera, trece vecinos a contar por el número de timbres.
 De manera que la portera/os, cuando sonaba el teléfono en la cabina, debía de preguntar a que persona se refería. Así, ella, la portera/os, no tenía/n  más que picar al interfono interior y llamar al interesado/a para que bajara hasta la cabina y se pusiera en contacto con el interlocutor.
La finca es del 1902, y el teléfono de no mucho más allá. El número es verdaderamente bajo, el 3531.
En 1911 había en España 1´14 teléfonos por cada 1.000 habitantes. Contemos que la finca es de 9 años antes.
Aquello fue todo un adelanto para su época.
Calle Mallorca 188.

Si, la qual cosa els explico era el normal fa gairebé una centúria, perquè ningú tenia telèfon a casa.
Aquesta és l'única cabina que queda a Barcelona en un habitatge particular. Aquesta cabina tenia un número de telèfon, i aquest nombre servia per a tota l'escala, tretze veïns a explicar pel nombre de timbres.
De manera que la portera, quan sonava el telèfon en la cabina, devia preguntar a que persona es referia. Així, ella, la portera, no tenia més que picar l´interfon interior i cridar a l'interessat perquè baixés fins a la cabina i es posés en contacte amb l'interlocutor.
La finca és del 1902, i el telèfon de no gaire més enllà. El nombre és veritablement baix, el 3531.
En 1911 hi havia a Espanya 1´14 telèfons per cada 1.000 habitants. Expliquem que la finca és de 9 anys abans.
Allò va ser tot un adelant per a la seva època.
Carrer Mallorca 188.

Vidrio con el número de teléfono

Cabina vista desde la parte superior

De frente

Lateral


Interfono interior para comunicarse con los vecinos

Desde la parte superior

Portal de entrada


11 comentarios:

  1. qui adelantu per aquells temps del cuplé. Jo recordo al pare demanar conferència peer trucar a Sant Feliu de Codines i tardar 4 hores en poder-ho fer. El telèfon dels avis era el 42.

    salut

    ResponderEliminar
  2. Ay que ver...... parece un confesionario ¡¡ jeje
    Saludos ¡¡

    ResponderEliminar
  3. Que precioso, y que detalle los propietarios en conservarlo. es todo un hallazgo sr. Miquel, muy bonito y a tí muchas gracias por escudriñar y fotografiar cosas tan inéditas, buena semana y un abrazo, bon dia.

    ResponderEliminar
  4. Una auténtica reliquia. Buen hallazgo, Miquel, te felicito.
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  5. Cert FRANCESC PUIGCARBó ¡¡ el 42..
    Jopeee
    Salut

    Deberíar estar hecchos por los mismos fabricantes, SENTIR
    salut

    Un abrazo MTRINIDAD
    bon día

    Gracias FRANCESC CORNADó
    salut

    ResponderEliminar
  6. Ostres, Miquel, acabo de posar-me de genolls! Magnífic!

    ResponderEliminar
  7. Essssoooooooooooooooo
    genuflección ¡¡¡¡¡

    genuflección ¡¡¡

    Tres padres nuestros y dos avemarías ¡¡¡¡

    Por cierto ¿ a qué es una buena investigación ?

    ¿ Cómo puñetas funcionaba aquello y de que manera ?
    Un abrazo, ENRIC

    ResponderEliminar
  8. Una investigació esplèndida, Miquel!

    ResponderEliminar
  9. Muy bueno, todo un hallazgo, esperemos que lo respeten, deberian llevarlo a un museo no vaya a ser que algún nazzionalista rompa el cristal por no sumarse al koine de lenguaje unico....Un placer verlo, un placer saborearlo, creía que ya no existían joyas mobiliarias como esta. Gracia Miquel.

    ResponderEliminar
  10. Estas son las pequeñas herencias del pasado que a mí también me gusta encontrar. ¿Sabes que me gusta la biología buscadora que rezuma tu blog? Me están dando ganas de abrir uno de esa guisa, o de recuperar el que tuve.

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...