CUANTO MENOS APORTA UN POLÍTICO MÁS PRESUME DE BANDERA.
(Proverbio arameo)

sábado, 12 de marzo de 2016

Carré de Pelai (Poema de Francesc Puigcarbó)


La poesia ha de significar algo más que palabras bien colocadas o métricas rimadas.
Un poeta (eso de bueno o malo va a gusto del consumidor) , te ha de hacer pensar.
Mí -con su permiso- amigo Francesc Puigcarbó, es un tipo sensible (con toda la acepción de la palabra), un tipo íntegro y un tipo reflexivo.
Les dejo un poema suyo que he copiado, pegado, insertado y todo lo acabado en ado..pero suyo.
No tiene desperdicio:



Carré de Pelai


La dona gavanyada, s'acosta a una paperera,
hi escup. La edat més que indefinida,
la roba vella i bruta com ella, els cabells
qual rusc d'abelles, blanquegen esvalotats.
Deu fer anys que no veuen aigua ni sabó,
i menys encara pinta que els desembulli.
La observem des del cotxe amb la tieta,
ambdós fem alhora el mateix comentari:
Com pot arribar fins aquest punt una persona?
Quina historia hi a rere aquesta pelleringa humana?
que havia estat jove, i per tant estimat, somiat.
En quin moment s'esmerça i s'engega tota una vida
en orris, arran d'un desengany o un fracàs?
Quan perdem l'últim bri de dignitat i ens ensorrem
fins al fons del pou de la misèria absoluta?
Em temo que a ella ja no l'hi importa gens,
i a quan l'envolta tampoc. Però n'estic segur
que un dia havia estat jove i bonica, i els seus ulls
ara apagats, brillaven de desig davant la vida,
intentant atrapar-la. No ho aconseguí i un dia
decidí deixar de lluitar dedicant-se només
a sobreviure, com un animal.

9 comentarios:

Francesc Puigcarbó dijo...

gràcies Miquel. Saps, el dia que se'm va ocòrrer aquest poema anava amb la tieta Teresa, la portava de tornada al convent i vàrem veure aquesta dona, gairebé el poema me'l va dictar ella amb el comentari que va fer.


salut

Tot Barcelona dijo...

A tu per l´ explicació, amic FRANCESC
Salut

Mª Trinidad Vilchez dijo...

Molt bonic.
Una abraçada i bon cap de setmana, petons.

Tot Barcelona dijo...

Una abraçada¡¡¡¡MTRINIDAD¡¡
Cuidat molt
salut

Francesc Cornadó dijo...

Molt bon poema, sempre he pensat que en Puigcarbó és una persona sensible, quan llegeixo els seus poemes ho constato una vegada més, aquest que ara presentes n'és una bona mostra.
La meva felicitació al Francesc Puigcarbó.
Salut
Francesc Cornadó

Tot Barcelona dijo...

Gracies FRANCESC CORNADó. Comparteixo la teva opiniò
Salut

Temujin dijo...

He tenido que ponerlo en el traductor, y por lo tanto pierde textura. La sensibilidad de Francesc, la conozco y me gusta porque no es persona que, al contrario de la moda actual, presuma de la misma y ese es su valor. No creo que una persona que halla perdido todo, pierda la dignidad, la dignidad se pierde por actos que poco o nada tienen que ver con el dinero o las penurias económicas, por lo menos, lo que yo entiendo por dignidad. Que después de un boom inmobiliario que dejo miles de casas vacías, existan personas sin casa es algo para reflexionar.

Un saludo

Tot Barcelona dijo...

Salut TEMUJIN..
Un abrazo

Enric H. March dijo...

Molt bé, Francesc! Res millor que la reflexió literària per fer crítica social.