Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

miércoles, 10 de febrero de 2016

El "Castillo de Montjüic"


Cuando hablamos del Castillo de Montjuich, la primera referencia que nos viene de paso es el baluarte amurallado que defendía la ciudad de Barcelona. No quiero hablar de eso, pues hay muchas y doctas voces. Mi interes, por el nombre, claro está, es el de un barco que desapareció sin dejar rastro, cuyo nombre de pila es el que hoy domina la ciudad de Barcelona, Castillo de Montjuich.
El 14 de Diciembre se han cumplido 45 años de la desaparición del buque español Castillo Montjuich, en circunstancias un tanto extrañas, con la pérdida de sus 37 tripulantes.
El barco fuè construído en Haverton en 1.919; tenía por tanto la respetable edad de 44 años; inconcebible hoy día. Su nombre anterior fué Bors Soleil, bandera rusa, incautado por el gobierno español al término de la Guerra Civil. El 21 de Noviembre de 1.947 embarrancó en el puerto de Gijón, junto al pasaje de Jove; los trabajos de reflote tardaron màs de cuatro meses. En 1.951, en El Ferrol, fuè sometido a una seria reparaciòn. Era propiedad de la naviera estatal, Empresa Nacional Elcano de la Marina Mercante.
Sus características principales eran: Eslora total 135, 5 metros; manga máxi-ma 16,97 metros; puntal 11,62 metros; calado verano 8,59; peso muerto 10.308 Tm.; RB 7.071,7 T.; construcción remachado total; cinco bodegas; 3.500 BHP, con una velocidad de 12 nudos.
El 5.12.63 salió del puerto norteamericano de Boston con un cargamento de 9.930 toneladas de maíz a granel; este cargamento, como todos los de grano, es sumamente peligroso, si no se toman las debidas precauciones; aunque se abarroten las bodegas, el grano termina asentándose y ocupa menos espacio, dejando un hueco entre la superficie del grano y el techo de la bodega; al balancearse el barco el grano se desplaza a una banda, modificándose la posición del centro de gravedad del buque, con el peligro de no poder adrizarse, y zozobrar. Para evitarlo se construyen unas separaciones de madera, llamadas arcadas, que impiden el corrimiento del grano. Actualmente la estructura de las bodegas, en los barcos modernos, solventan el problema.
El Capitán había dado un ETA ( llegada estimada ) a La Coruña para el día 21 de Diciembre, y la última posición telegrafiada fuè la de 43º 12’ N. y 34º 30’ O., el día 14 de Diciembre, a unas 400 millas al noreste de Las Azores. Ante la falta de noticias la Subsecretaría de La Marina Mercante solicitó ayuda al Ministerio de Marina, que envió al crucero Canarias, y a los destructores Legázpi y Vicente Yáñez Pinzón, en un intento de encontrar al barco, o naúfragos; a ellos se renieron las Fuerzas Aeronavales de Estados Unidos y Portugal; la búsqueda no dió resultados positivos. Varios Centros de Salvamento de, Islandia, Azores, Ramstein y Plymouth, no habían captado ninguna señal de socorro. El día 31 de diciembre se dió oficialmente por perdido el buque, por parte de la empresa armadora.
Quan parlem del Castell de Montjuïc, la primera referència que ens ve de pas és el baluard emmurallat que defensava la ciutat de Barcelona. No vull parlar d’això, doncs hi ha moltes i doctes veus. El meu interès, pel nom, és clar, és el d’un vaixell que va desaparèixer sense deixar rastre, el nom de pila és el que avui domina la ciutat de Barcelona, “Castell de Montjuïc”. En desembre, el 14 ha fet 45 anys de la desaparició del vaixell espanyol Castell Montjuïc, en circumstàncies una mica estranyes, amb la pèrdua dels seus 37 tripulants. El vaixell va ser construït en Haverton a 1.919; tenia per tant la respectable edat de 44 anys; inconcebible avui dia. El seu nom anterior fou Bors Soleil, bandera russa, confiscat pel govern espanyol al final de la Guerra Civil. El 21 de novembre de 1.947 embarrancar al port de Gijón, al costat del passatge de Jove, els treballs de reflotament van trigar màs de quatre mesos. En 1.951, a El Ferrol, va ser sotmès a una seriosa reparació. Era propietat de la naviliera estatal, Empresa Nacional Elcano de la Marina Mercant.
Les seves característiques principals eren: Eslora total 135, 5 metres; mànega màxima ma 16,97 metres; puntal 11,62 metres; calat estiu 8,59; pes mort 10.308 Tm.; RB 7.071,7 T.; construcció reblat total; cinco cellers; 3.500 BHP, amb una velocitat de 12 nusos. El 5.12.63 va sortir del port nord-americà de Boston amb un carregament de 9.930 tones de blat de moro a granel; aquest carregament, com tots els de gra, és summament perillós, si no es prenen les degudes precaucions, encara que omplen els cellers, el gra s’acaba assentant-se i ocupa menys espai, deixant un buit entre la superfície del gra i el sostre del celler, al balancejar el vaixell el gra es desplaça a una banda, modificant la posició del centre de gravetat de la nau, amb el perill de no poder adreçament, i sotsobrar. Per evitar-ho es construeixen unes separacions de fusta, anomenades arcades, que impedeixen el desplaçament del gra. Actualment l’estructura dels cellers, en els vaixells moderns, resolen el problema.
El Capità havia fet un ETA (arribada estimada) a La Corunya per al dia 21 de desembre, i l’última posició telegrafiat va ser la de 43 º 12 ‘N. i 34 º 30 ‘O., el dia 14 de desembre, a unes 400 milles al nord-est de les Açores. Davant la manca de notícies la Subsecretaria de la Marina Mercant demanar ajuda al Ministeri de Marina, que va enviar al creuer Canàries, i als destructors Legazpi i Vicente Yáñez Pinzón, en un intent de trobar al vaixell, o nàufrags; amb ells es van reunir les Forces Aeronavales dels Estats Units i Portugal, la cerca no va donar resultats positius. Diversos centres de salvament de, Islàndia, Açores, Ramstein i Plymouth, no havien captat cap senyal de socors. El dia 31 de desembre es va donar oficialment per perdut el vaixell, per part de l’empresa armadora.

10 comentarios:

  1. Una història la mar d'interessant i plena de suspens i intriga. Però el castell no defensava la ciutat de Barcelona, més aviat la vigilava i l'amenaçava.

    ResponderEliminar
  2. Muy curiosa esta historia, no había oído hablar de ella, la he leído dos veces y me ha parecido fascinante, muchas gracias Miquel ,i bona nit.

    ResponderEliminar
  3. curiosa història, no en sabia res, ara, si va donar un ETA al port de la Corunya, ves que no estiguin en presó preventiva per enaltir el terrorisme, com la justicia es tan lenta encara no deuen haver celebrat EL JUDICI.

    ResponderEliminar
  4. S'accepta el suggeriment, El PELETERo, però la idea primigènia quan es va crear era el de defensar la ciutat enfront de les invasions foranes. Què després va ser utilitzat en contra seva, és veritat, com a plataforma de bombardeig, presó i lloc de vigilància.
    Una abraçada
    Salut

    Sale a colación por el nombre del navío, MTRINIDAD, ya ves que curioso..
    Salut, Bon día

    jejeje...Ja veus ...i ningú sap rés de res del vaixell...
    Salut FRANCESC PUIGCARBó

    ResponderEliminar
  5. Curiosa història. El mar és ple de misteris.

    ResponderEliminar
  6. Pero bueno,en esta historia falta algo,un final agradable o desagradable.Lo mismo te afecta,no
    sé.Pero merece un final.
    Saludos."ben"

    ResponderEliminar
  7. No tenia ni idea de esta historia. La verdad es que es sumamente interesante. Se puede buscar más documentación? Fotos o algún video, me refiero?

    Salut.

    ResponderEliminar
  8. Cierto BEN, falta el final. No me gustan las cosas inconclusas, pero esta es así...
    Un abrazo

    No lo se JOSEP, supongo que La Vanguardia que sale reflejada si se puede buscar algo más en la hemeroteca...pero me parece que el final es bien triste...por decir que hay un final
    salut

    ResponderEliminar
  9. Parece el argumento de una novela de misterio, pero la realidad siempre supera a la ficción, muchas veces a nuestro pesar.

    Salut!

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...