Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

lunes, 4 de enero de 2016

Se nos fue Montserrat Gudiol

La primera vez que vi una obra suya, hace ya muchos años, fue en Montserrat. Allí, en un anexo, había un cuadro que brillaba con luz propia. Era el de ella.
Hoy me he enterado de que en el día de Navidad ha traspasado el umbral.
Si por casualidad tropiezan con alguna exposición de esta barcelonesa, no duden en entrar a verla. Quedarán impresionados. Sus retratos son bellos.
Descanse en paz

La primera vegada que vaig veure una obra seva, fa ja molts anys, va ser hi a Montserrat. Allí, en un annex, hi havia un quadre que brillava amb llum pròpia. Era el d'ella.
Avui m'he assabentat que en el dia de Nadal ha traspassat el llindar. 
Si per casualitat ensopeguen amb alguna exposició d'aquesta barcelonina, no dubtin a entrar a veure-la. Quedaran impressionats. Els seus retrats són bells.
Descansi en pau


10 comentarios:

  1. ja en va parlar Júlia, un gran personatge com a dona i com artista.

    salut

    ResponderEliminar
  2. Lo es, sin duda, como la mayoría de los suyos.
    Salut MTRINIDAD

    No sabía res, FRANCESC PUIGCARBó. Fa un parell de dies que soc.
    Un gran personatge, si, tens rao.
    Salut

    ResponderEliminar
  3. Una artista immensa amb una obra a l'alçada dels millors pintors.

    ResponderEliminar
  4. Em sap greu discrepar, però a mi no m’ha agradat mai, la trobo avorrida, ensopida, sosa, d’un llanguiment artificial gairebé com les figures de Lladró, art popular mediocre. Quan miro les seves pintures començo a badallar i m’entra son, tenen per a mi una capacitat soporífera similar a les retransmissions de les etapes planes del Tour al mes de juliol a l’hora de la migdiada.

    ResponderEliminar
  5. Estic d´acord ENRIC ...sus perfiles no son fáciles de concretar, lo se muy bien.
    Una abraçada..

    Tiempooooooooooooooooooooooooooo, EL PELETERO...Bé...si, be....pero no beeeeeeeeeeé....em parlarem, hemos de hacerlo, porque esta artista nos llevará a una discusión profunda de los valores sobre el arte , el tiempo, la circunstancia y las formas de Barcelona sobre los 60/70 y 80, no me interesa más., pero si se que tu sabes de que va.
    Un beso
    Salut

    ResponderEliminar
  6. Ostras, Miquel, después de leer al "Peletero" casi no me atrevo (tampoco entiendo tanto)digo que no me atrvo a decir que por los años 80, qizás algo menos vi una exposición en Dau al Set y si que me gustó.

    Salut.

    ResponderEliminar
  7. Una abraçada i petons, Miquel!!! :-)

    ResponderEliminar
  8. Siempre me ha gustado la Montserrat, sus figuras son de lo mejor....pero el arte, JOSEP, siempre es subjetivo
    Un abrazo
    salut

    ResponderEliminar
  9. Yo también opino que la percepción del arte es muy subjetiva, y a mi, me agrada su obra.

    Su manejo de la luz me parece magistral.

    Saludos.

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...