Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

miércoles, 4 de noviembre de 2015

La Barcelona industrial o la copia Manchester

Els presento una de les tantes fàbriques de la Barcelona industrial del Segle XIX. Aquella que s’assemblava a un Manchester. La fàbrica pertanyia Don Francisco Padrós. Manufacturava lones, lonetas i velámenes per a vaixells. És una de les poques en la qual la seva estructura es manté en peu, encara que en unes condicions més que precàries. Em faig a la idea que és complex fer-se del que significava allò. Hem aconseguit unes fotos de l’antiga fàbrica i els insereixo altres de les quals he efectuat. Val la pena, “abans” de la derroquin (Ara deconstruir ho criden, els del disseny) que la passin a observar. Carrer Riereta 37.






11 comentarios:

  1. Bones imatges Miquel. Pura arqueologia industrial que caldria conservar per explicar el passat que és el mateix que explicar-nos a nosaltres mateixos. Aquestes parets són el testimoni de moltes vides i no fa pas tant! Quatre dies només o sembla per a molts una eternitat.

    Salut per a tots els que hi van treballar.

    ResponderEliminar
  2. encara ens en queda alguna a Sabadell d'aquestes antigues fàbriques. Interessants imatges que il·lustren el text.


    salut

    ResponderEliminar
  3. El carrer Riereta té molta història, aquesta història entre mil ...

    http://mtvo-bcn.blogspot.com.es/2014/07/historia-y-vida-del-carrer-riereta-y-4.html


    Bon dia i una abraçada estimat Miquel.

    ResponderEliminar
  4. Exacte, EL PELETERO, arqueología industrial, aquesta és la paraula
    Salut

    Ahhh Sabadell ¡¡¡ tot era industria ¡¡
    Una abraçada FRANCESC PUIGCARBó

    Molt bé MTRINIDAD...bona entrada.
    Gracies per el link
    salut

    ResponderEliminar
  5. La Industria textil en Cataluña tiene los días contados gracias a la feroz competencia de mala calidad ,solo aquellos países que se resistan aceptarlo sobreviren, él nuestro a empezado la cuenta atrás de se desmantelamiento ,la prueba palpable lo dicen los pocos o nada los edificios que se construyen para lo dicho ,salud y vaya tela.

    ResponderEliminar
  6. Ésta de la calle Riareta es calcada a las de Poblenou. Fíjate que entre las fabricas habian casas para vivir, y no al revés. Quizás este es el motivo del porque queriamos tanto al barrio, y que fue un disgusto cuando se derribó todo. Es verdad que ahora ya no tiene sentido nada.Saber trabajar ha pasado de moda.
    Salut

    ResponderEliminar
  7. Hi ha molta feina a fer per recuperar la història industrial de Barcelona. Persones com la Mercè Tatjer hi estan treballant i s'han publicat darrerament alguns estudis i catàlegs. Però cal insistir com tu fas, Miquel.

    ResponderEliminar
  8. Contigo, LORENTE
    Salut

    También de acuerdo JOSEP
    Un abrazo

    ÉS la nostra historia.
    Salut ENRIC H MARCH

    ResponderEliminar
  9. Espectacular la tercera foto si señor.
    Saludos ¡¡

    ResponderEliminar
  10. Admiro la fortaleza de ciertas arquitecturas y la encomiable labor de preservarlas a través de la arqueología industrial. No puedo evitar pensar paralelamente en la condición y vida de los trabajadores que pasaron por aquellas naves y en el enriquecimiento de los propietarios, algo de lo que parece que hoy no quieren comentar ni el nacionalismo español, ni el catalán, ni los Cs ni los PP ni los socialdemócratas vía PS o Podemos...Vaya, ya he traído a colación la política, pero ya sabes que soy de la vieja usanza.

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...