Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

viernes, 30 de octubre de 2015

Una casa en la calle Palamós

Esta ha sido una casa que siempre me ha intrigado. Su estructura dista mucho de ser normal y su aspecto es realmente, al menos para mí, curioso. En un principio me comentaron que el arquitecto fue Bernardí Martorell, en 1922, fue su diseñador, pero esto lo he de corroborar.
Me puse en contacto con Valentí Pons Toujouse para que me hiciera "cinc céntims"  a quien pertenecía aquella estructura. Por lo visto, según sus palabras " son cinco casas promovidas por Fomento de la Propiedad y que la mayoría de sus inquilinos pertenecían a la Cooperativa de Empleados de Correos (Carteros)".
Calle Palamós, La Trinitat Nova

Aquesta ha estat una casa que sempre m'ha intrigat. La seva estructura dista molt de ser normal i el seu aspecte és realment, almenys per a mi, curiós. Al principi em van comentar que l'arquitecte va ser Bernardí Martorell, en 1922, va anar el seu dissenyador, però això l'haig de corroborar.
Em vaig posar en contacte amb Valentí Pons Toujouse perquè em fes "cinc céntims"  a qui pertanyia aquella estructura. Segons sembla " són cinc cases promogudes per Foment de la Propietat i que la majoria dels seus inquilins pertanyien a la Cooperativa d'Empleats de Correus (Carters)".
Carrer Palamós. La Trinitat Nova














19 comentarios:

  1. es preciosa, i l'altell dalt del terrat una meravella per exemple per treballar-hi escrivint o pintant.

    salut

    ResponderEliminar
  2. Opino igual FRANCESC PUIGCARBó, simplement preciosa.
    Una abrçada

    ResponderEliminar
  3. És una meravella. Jo també tenia entès el que explica en Valentí Pons. Em sembla, a més, que darrerament s'hi han fet obres de restauració.

    ResponderEliminar
  4. Es original la casa, y por esta construída en el 1922, el diseño era muy moderno.
    Bon día i BCDS, petons.

    ResponderEliminar
  5. https://www.facebook.com/147197958645690/videos/1037482106283933/?pnref=story

    ResponderEliminar
  6. Curiosa la forma esta claro que pocas deber haber como esa,salud

    ResponderEliminar
  7. Ahhh amic ENRIC H MARCH, quan tinc dubtes, sempre em remeto a ell, perquè sap i molt, d'arquitectura.
    De la mateixa forma, quan tinc dubtes d'Història o de l'hebreu (idioma que em captiva), haig de remetre'm a una persona que sap, o sigui a tu.
    No hi ha més.
    Aquesta foto és després de la restauració, o sigui, fa dues setmanes.
    Petons...i grosssssos.

    Es , no se como explicarme, MTRINIDAD, es daliniano, me va cantidad..me va
    Un besote
    salut

    jajajajaja siiiiii JOSEP...Ho és...
    Una abraçada


    Creo. LORENTE, que con esta estructura sólo hay esta..
    Es cojonuda ¡
    Un abrazote



    ResponderEliminar
  8. És molt bonica, però alhora representa també aquesta tradició catalana tan nostrada que confon l'arquitectura amb les mones de Pasqua, no les de l'illa del Pacífic, que allà, crec, no hi ha mones sinó una altra cosa ben diferent.

    Salut.

    ResponderEliminar
  9. Aquesta casa em va agradar molt quan la vaig veure per primer cop. Mai no he pogut comprovar qui va ser l'arquitecte. Fomento de la Propiedad en un primer temps va tenir com a arquitecte a Juli Maria Fossas, però aquest sembla que no va ser el cas (per l'estil que tenen).
    L'acabament de la torre sembla pròpia com dius del Bernardí Martorell, però no tinc cap relació d'ell amb el Fomento ni amb els Carters.
    Si descobreixo qui va ser ja us ho faré saber.
    gràcies per la cita Miguel
    Salutacions a tots

    ResponderEliminar
  10. Comparto l´opinió, EL PELETERO, més aquesta és del meu agrat.
    salut

    Gracies mil per la teva col laboració VALENTI PONS. Sería impensable el poder possar una referencia sense la teva opinió
    Salut

    ResponderEliminar
  11. Una casa preciosa, muy propia para imaginar una historia familiar, en plan auge y caída de una saga cualquiera. Me gustaría conocer qué fue de sus habitantes.
    Miquel no se te escapa nada que sea notable en esta ciudad de nuestros delirios y afectos.

    Abrazos

    ResponderEliminar
  12. Abrazos, AMALTEA.
    Esta ciudad es realmente curiosa, muy curiosa.
    Salut

    ResponderEliminar
  13. Cuando el mundo de los sueños toca a la arquitectura soñamos todos más. Pero es tan poco frecuente que suceda, y menos en estos tiempos...

    ResponderEliminar
  14. Em resulta estranya. Com una flor de ciment amb pistil inclòs.
    Compte amb la traducció al català que fas del teu text.
    Salut!

    ResponderEliminar
  15. Normal que te intrigue con lo rara que es . Por cierto mañana jazz no ¿? jeje
    Saludos ¡¡

    ResponderEliminar
  16. Cierto FACKEL
    Salut

    Gracies GLORIA ABRAS. Ho faré
    Salut

    Mañana lo último de Roberta Sa., SENTIR

    ResponderEliminar
  17. Me gustaría conocer esta casa ; me parece curiosa, como escenario de una historia familiar llena de intrigas.
    De las casas antiguas admiramos su arquitectura, pero también me despierta interés su historia humana.
    Miquel, tus entradas son muy interesantes.
    Saludos.

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...