Barrecha en el cuerpo, corazón de puerto;
trajinan sin duda su busca- fortuna
y el destino incierto.
Hombre con carrito y perro.
Escarba-basuras.
Separa-metales, desdobla papeles, coge trapos viejos.
El perro le mira, no le contradice (tan sólo suspira).
Lo que tu ves hierro,
ellos hermosura.
Ganan su comida entre los "containers".
Trascurren los días.
Y si tienen suerte y el frío no acecha, recogen cosecha.
Lo que tu ves plono,
ellos más que oro.
La noche ya nace, la amistad renace.
Entre tres amigos los mismos destinos.
Donde no ves nada,
ellos agua clara.
Miquel
1995
Foto : Oct 2015
Foto : Oct 2015
Jo al meus del barri els tinc censats i un em posa greix a les reixes un cop al més a canvi de 5 euros. Abans en tenia un altre que ha desaparegut sense deixar rastre.
ResponderEliminarEl teu poema és molt maco i veig que està escrit l'any 95. El 93 va començar una crisi a Espanya que pocs recorden, tant dura com l'actual però de curta durada, només uns tres anys, on van començar a proliferar de manera visible per a tothom, al centre de la ciutat, al rovell de l'ou, els sense sostre i els que furgaven a les escombraries, des de llavors fins ara augmentant cada dia. Després va venir l'Aznar i més després el Zapatero, la España va bien de un i la España va mejor de l'altre, i d'aquesta curta i aterridora crisi ningú se'n va en recordar ja més. La memòria és curta i per segons quina coses més encara. L'altre dia m'ho deia una amiga, evidentment funcionària, ella no es va assabentar de res, ni idea, ah sí?, crisi a l'any 95?, primera notícia! Mentre jo veia fins i tot entre col·legues amics com més d'un es disparava un tret al cap o estimbava el seu cotxe contra un mur.
Salut
un poema molt realista i alhora poetic, hi ha crisi que són permanents, com la d'aquesta gent desarrelada que malviu com pot, a vegades voluntariament.
ResponderEliminarHo he posat, EL PELLEERo, perquè crec que anem cap a enrere. De l'escrit fa 20 anys i ara em sembla que veig més persones en aquesta situació que al moment d'haver-ho escrit.
ResponderEliminarAl barri estic veient cares noves , i han bastants dormint al carrer, tingues en compte que hi ha porxades i això els fa més fàcil el sobreviure.
Una abraçada.
Salut
Posiblement tinguis raó en : " hi ha crisi que són permanents ", FRANCESC PUIGCARBó, més penso que voluntariament no hi ha molta que ho fagi.
Tinguis salut , amic
Y cada día más.
ResponderEliminary cada día , más.
ResponderEliminarSalut MTRINIDAD
Em trec el barret, Miquel!
ResponderEliminarUna abraçada molt forta!
I jo per la teva tasca ENRIC H MARCH.
ResponderEliminarSalut
Me avergüenzo de España y mis Gobernantes me dais asquito,salud
ResponderEliminarSalut, LORENTE
ResponderEliminarMiquel, a mi también me gusta tu poema, lástima (y por esto estoy al lado de El peletero que no lo hubieras escrito en el '93). No se si la gente lo recuerda, pero es verdad que en Barcelona habia más crisis que ahora, más corta, pero seguramente más. Habian muchos talleres que cerraban, y otros se lo vendian con sus trabajadores y clientes incluidos.
ResponderEliminarTe felicito cordialmente.
Un abrazo.
Salut.
La crisis no son inmediatas JOSEP, esto se llama ahora daños colaterales.
ResponderEliminarSupongo que fue escrito a raíz de aquello, pero duró ocho años, más menos. Lo que pasa es que esta se ha convertido en crónica y ya no hay quien la pare.
Un abrazo
Qué bien reflejas en esos versos el bucle de la miseria. Es un perpetuo retorno, se suceden los gobiernos, cambia -en apariencia-la sociedad pero siguen ahí, pobres y por eso, tan invisibles.
ResponderEliminarAbrazos
http://eldigital.barcelona.cat/rescatant-la-memoria-oblidada-de-montjuic_255458.html
ResponderEliminarhttp://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barracas-montjuic-homenaje-vecinos-placa-4617748
ResponderEliminarhttp://www.lavanguardia.com/vida/20151026/54438371310/chabolismo-montjuic.html
ResponderEliminarGracias LORENTE por los enlaces ¡
ResponderEliminarUn abrazo
Un bucle, efectivamente ALMATEA.
ResponderEliminarUn abrazo