Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

lunes, 26 de octubre de 2015

Hombre con carrito y perro



Barrecha en el cuerpo, corazón de puerto;
trajinan sin duda su busca- fortuna
y el destino incierto.

Hombre con carrito y perro.
Escarba-basuras.
Separa-metales, desdobla papeles, coge trapos viejos.
El perro le mira, no le contradice (tan sólo suspira).

Lo que tu ves hierro,
ellos hermosura.

Ganan su comida entre los "containers".
Trascurren los días.

Y si tienen suerte y el frío no acecha, recogen cosecha.

Lo que tu ves plono,
ellos más que oro.

La noche ya nace, la amistad renace.
Entre tres amigos los mismos destinos.

Donde no ves nada,
ellos agua clara.

Miquel
1995
Foto : Oct 2015

17 comentarios:

  1. Jo al meus del barri els tinc censats i un em posa greix a les reixes un cop al més a canvi de 5 euros. Abans en tenia un altre que ha desaparegut sense deixar rastre.

    El teu poema és molt maco i veig que està escrit l'any 95. El 93 va començar una crisi a Espanya que pocs recorden, tant dura com l'actual però de curta durada, només uns tres anys, on van començar a proliferar de manera visible per a tothom, al centre de la ciutat, al rovell de l'ou, els sense sostre i els que furgaven a les escombraries, des de llavors fins ara augmentant cada dia. Després va venir l'Aznar i més després el Zapatero, la España va bien de un i la España va mejor de l'altre, i d'aquesta curta i aterridora crisi ningú se'n va en recordar ja més. La memòria és curta i per segons quina coses més encara. L'altre dia m'ho deia una amiga, evidentment funcionària, ella no es va assabentar de res, ni idea, ah sí?, crisi a l'any 95?, primera notícia! Mentre jo veia fins i tot entre col·legues amics com més d'un es disparava un tret al cap o estimbava el seu cotxe contra un mur.

    Salut

    ResponderEliminar
  2. un poema molt realista i alhora poetic, hi ha crisi que són permanents, com la d'aquesta gent desarrelada que malviu com pot, a vegades voluntariament.

    ResponderEliminar
  3. Ho he posat, EL PELLEERo, perquè crec que anem cap a enrere. De l'escrit fa 20 anys i ara em sembla que veig més persones en aquesta situació que al moment d'haver-ho escrit.
    Al barri estic veient cares noves , i han bastants dormint al carrer, tingues en compte que hi ha porxades i això els fa més fàcil el sobreviure.
    Una abraçada.
    Salut

    Posiblement tinguis raó en : " hi ha crisi que són permanents ", FRANCESC PUIGCARBó, més penso que voluntariament no hi ha molta que ho fagi.
    Tinguis salut , amic

    ResponderEliminar
  4. Em trec el barret, Miquel!

    Una abraçada molt forta!

    ResponderEliminar
  5. I jo per la teva tasca ENRIC H MARCH.
    Salut

    ResponderEliminar
  6. Me avergüenzo de España y mis Gobernantes me dais asquito,salud

    ResponderEliminar
  7. Miquel, a mi también me gusta tu poema, lástima (y por esto estoy al lado de El peletero que no lo hubieras escrito en el '93). No se si la gente lo recuerda, pero es verdad que en Barcelona habia más crisis que ahora, más corta, pero seguramente más. Habian muchos talleres que cerraban, y otros se lo vendian con sus trabajadores y clientes incluidos.
    Te felicito cordialmente.
    Un abrazo.
    Salut.

    ResponderEliminar
  8. La crisis no son inmediatas JOSEP, esto se llama ahora daños colaterales.
    Supongo que fue escrito a raíz de aquello, pero duró ocho años, más menos. Lo que pasa es que esta se ha convertido en crónica y ya no hay quien la pare.
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  9. Qué bien reflejas en esos versos el bucle de la miseria. Es un perpetuo retorno, se suceden los gobiernos, cambia -en apariencia-la sociedad pero siguen ahí, pobres y por eso, tan invisibles.

    Abrazos

    ResponderEliminar
  10. http://eldigital.barcelona.cat/rescatant-la-memoria-oblidada-de-montjuic_255458.html

    ResponderEliminar
  11. http://www.elperiodico.com/es/noticias/barcelona/barracas-montjuic-homenaje-vecinos-placa-4617748

    ResponderEliminar
  12. http://www.lavanguardia.com/vida/20151026/54438371310/chabolismo-montjuic.html

    ResponderEliminar
  13. Gracias LORENTE por los enlaces ¡
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  14. Un bucle, efectivamente ALMATEA.
    Un abrazo

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...