Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

domingo, 25 de octubre de 2015

El dinero no hace la felicidad...pero da calidad de vida

...y sino, que se lo pregunten a nuestra Barcelona y a sus barrios.
Les presento un estudio en donde hay once (sic) años de diferencia de vida entre los ciudadanos de Pedralbes (barrio de los caros y distinguidos en donde viven la mayoría de nuestros administradores patrios, y en donde no se encontrará NUNCA una narco sala), y el resto de Barcelona con sus barrios periféricos y los añejos del Casc Antic (Barceloneta, Ribera, Gótic, Raval)
Fuente La Vanguardia

...i sinó, que l'hi preguntin a la nostra Barcelona i als seus barris.
Els presento un estudi on hi ha onze (sic) anys de diferència de vida entre els ciudadants de Pedralbes (barri dels cars i distingits on viuen la majoria dels nostres administradors patrios, i on no es trobarà MAI una narco sala), i la resta de Barcelona amb els seus barris perifèrics i els "añejos" del Casc Antic (Barceloneta, Ribera, Gótic, Raval)
Font La Vanguardia



15 comentarios:

  1. Sí, y en Barcelona eso es también así.

    ResponderEliminar
  2. El diner no dona la felicitat per ja es veu que llarga les possibilitats de viure, sovint bé o molt bé. Això de que el diner no dona la felicutat ho han inventat els rics per que els pobres no els volguem emular i ens aconformem amb el poc que tenim.

    ResponderEliminar
  3. También, EL PELETERO.
    Salut

    Ull, que són molt anys de diferencia, FRANCESC PUIGCARBó, molts.
    Salut

    ResponderEliminar
  4. El dinero sí dá la felicidad , ya estoy harto de escuchar que para que quieres tanto dinero si luego te queda 1 mes de vida.
    Vamos a ver todos todos todos nos tenemos que morir , el mendigo , el político corrupto y hasta Felipe de Borbón. Pues mejor morirnos ricos que no muertos de hambre.
    A mi sí que me daría la felicidad ser rico, que después me entra uan enfermedad , mala suerte , pero el tiempo que esté rico serán los mejores de mi vida.
    En resumen , prefiero vivir 50 años a todo lujo que no 70 con hambre y miseria .
    Saludos ¡¡

    ResponderEliminar
  5. L'altre dia vaig veure la notícia i és veritat que els rics viuen més, el viu en el meu treball, tu Miquel, ja ho saps ... !!!
    És una pena, però així és, començant pel poder adquisitiu i comprar menjar de la millor, sana i equilibrada, després el treball que han desenvolupat en la seva vida laboral sense desgast, i la seva casa i la qualitat de vida que tinguin.
    En fi que els diners ajuda a viure més anys, però al final tots i totes ens morirem.
    Un petó Miquel i bon diumenge, moltes gràcies per les teves fotos.

    ResponderEliminar
  6. Visc just a la frontera entre l'Eixample i Ciutat Vella. Vaig néixer a l'Eixample, però vaig viure tota la meva infantesa i joventut al Clot. No sé on em deuen col·locar les estadístiques.
    No estic d'acord que els diners donin felicitat. La felicitat s'obté amb el temps lliure, què fas amb aquest temps i amb qui el comparteixes. Per això cal tenir una feina i un sostre dignes. La resta depèn d'aspiracions que res tenen a veure amb la pròpia existència, sinó en la dels altres. És evident que les desigualtats socials i el mal repartiment de la riquesa escurça la vida dels més desemparats. Però la frustració també mata.

    ResponderEliminar
  7. Me ha encantado lo que has dicho Enric.Lo suscribo de principio a fin.
    Saludos.

    ResponderEliminar
  8. Ajudan a la calitat de vida MTRINIDAD, aixó sense dubtes . I cert, però al final tots i totes ens morirem.
    Una baraçada
    I de rres, ja ho saps
    salut

    SENTIR:
    Supongo hay una barrera entre la felicidad y la calidad de vida. Todo colabora, pero la felicidad es esa palabra extraña con la cual podemos especular y no llegaríamos a un acuerdo.
    Al que si podemos llegar es, que teniendo dinero, podemos comprar una serie de servicios materiales que nos ayudan a pasar la vejez con dignidad y , que si no tienes los recursos suficientes, entonces estás limitado.
    Un abrazo

    Estic d acord només en part ENRIC H MARCH.
    Els diners no donen la felicitat, d'acord, però si ajuden al fet que canviïn les estadístiques.
    No veuràs cap narco-sala en la part alta de Barcelona, ni correcional de menors , per cert, el de Vallvidrera (Font del Mont) ho han tancat.
    No veuràs menjadors socials (no són necessaris), ni veuràs voluntariat de roba.
    No veuràs al Banc d'Aliments repartir a cap centre...
    Vull dir que els barris són diferents i amb ells les gents que els habiten, i en ells la qualitat de vida i amb aquesta els anys que es viuen.
    L'aigua corrent (no de dipòsit); l'ascensor, la llum , la sanitat, les habitacions assolellades, el fred, l'excés de calor, tot fa que aquestes estadístiques diguin alguna cosa que tots sabem, i és que Barcelona no és igual en la part nord que en la part sud
    Una abraçada
    Salut

    Salut BEN, no lo veo tan claro, sólo en parte.
    Un abrazo
    Gracias por estar

    ResponderEliminar
  9. Y da calidad de corrupción. Ya lo decía el Crisóstomo: corrupción de corrupciones, todo corrupción (no exactamente, pero se podría aplicar) Y eso sucede en Pedralbes y en el barrio de Salamanca de Madrid, y en cualquier ciudad española donde el dinero manda. Pero no me gusta hablar del dinero en general ni en abstracto, porque al final muchos piensan que el que no lo tiene es porque es tonto y encima se admira al rico, al que lo ha hecho amasando turbios negocios...

    ResponderEliminar
  10. Por si a alguien se le olvida que las desigualdades también matan y crean diferencias "identitarias" que no se reflejan en las banderas, sino en los servicios educativos y sanitarios, en la mala construcción de viviendas. En fin, en la vida regalada de los corruptos y los tratos de favor a "los nuestros", y a los que pagan la mordida para prosperar en sus negocios.
    Cuanta más diferencias económicas en los barrios de la ciudad y favoritismo, más clara la evidencia del daño y estropicio que ha causado la política de estos últimos años.
    Menos mal que nos queda Chuck Berry para sacarnos las penas esta tarde de domingo.

    Un abrazo, amigo

    ResponderEliminar
  11. No se le puede llamar una sociedad moderna y democrática donde los mas esencial del ser humano esta en falta como alimentos ,trabajo vivienda, y sanidad, las desigualdades Sociales es el primer requisito a solucionar si queremos ser un país moderno y avanzado, Don Rajoy alias el memo y zapateo son los artificies de que nuestra sociedad retroceda en enriquecimiento de los ricos,se puede ser rico pero no ladrón una gran diferencia en cuanto a fabricación de mano de obra esclavizada, es decir en estos momentos tenemos trabajadores pobres y esclavos los pobres ya no están en lista de espera ni los esperan,salud

    ResponderEliminar
  12. Pistolazo de salida de los nuevos esclavos, salud
    http://www.nuevatribuna.es/articulo/economia-social/fraudes-laborales-tiempos-politica-electoral/20151024133041121615.html

    ResponderEliminar
  13. Una Sociedad que no cuida el tejido productivo de sus mujeres es una Sociedad abocada al fracaso,salud

    http://www.publico.es/actualidad/tres-grandes-problemas-mujeres-trabajadoras.html

    ResponderEliminar
  14. Me avergüenzo de mi país de como trata a los jóvenes ,dejándoles a los pies de los caballos,salud
    http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/10/24/catalunya/1445708127_846190.html?id_externo_rsoc=FB_CM

    ResponderEliminar
  15. Cierto FACKEL.
    Salut

    Ahhh, el gran CHUCK...
    Salut AMALTEA

    LORENTE: todos nos avergonzamos, todos los que tenemos sentido común
    Un abrazo

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...