Les dejo con el circuito elaborado en hierro y que hoy está al final de la recta de tribunas, frente al museo del Deporte.
De les tres maneres ho he vist escrit. Avui em decanto per l'últim terme.
Els deixo amb el circuit elaborat en ferro i que avui està al final de la recta de tribunes, front al Museo dels Esports
MONTJUIC, em sembla s'escriu aixi, oi?
ResponderEliminarMontjuïch,
ResponderEliminarAbrazos.
És que aquí, la dieresis está en la "i", quan jo l'he vist moltes vegades en la "o".
ResponderEliminarTinc un munt de dubtes, FRANCESC PUIGCARBó. No ho sé...
Salut
De la misma manera, MTRINIDAD, que la " h" final ahora no la veo, cuando la he visto en multitud de ocasiones.
Tampoco puedo aseverar que sea esta la forma correcta. Ya ves, vivo al lado y no se como se escribe. Esto si que es un delito ¡¡
Bueno, un abrazo y felicidades a los dos y al resto de la parroquia, creo que os lo mereceís.
Salut
S'escriu "Montjuïc".
ResponderEliminarLa "h" és una consonant arcaica que acompanyava la "C" en posició final de síl·laba fins la reforma fabriana. No es pronuncia i tenia un valor semblant a la "h" italiana, que quan acompanya una "C" serveix per indicar que s'ha de pronunciar "k".
La dièresi va sobre la "i" perquè "u-i" formen un hiat; és a dir, cada vocal forma part d'una síl·laba diferent. Sense la dièresi no se sabria si es pronuncia "ui" o "u-i". La importància de la dièresi la veureu quan existeixen mots dobles amb pronúncies diferents, com per exemple:
be-neit / be-ne-ït
fruit / fru-ït
GRACIES ¡¡¡¡¡ ENRIC. prenc nota ¡¡
ResponderEliminarA partir d´ara...Montjuïc.
Salut
He presenciado muchas 24 horas en ese circuito, y me enamora la curva de la muerte,salud
ResponderEliminar