Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

lunes, 25 de mayo de 2015

Trampantojo en el Gótic

Estas distracciones ópticas van bien para entretener el pensamiento.
Les dejo con uno que me he encontrado esta semana.

Aquestes distraccions òptiques van bé per entretenir el pensament.
Els deixo amb un que m'he trobat aquesta setmana.






17 comentarios:

  1. Molts polítics també són trampantojos,per desgràcia, semblen finestres però són una enganyifa, i ja n'hem vist molts.

    ResponderEliminar
  2. Una gran veritat, JULÍA.
    Salut i bon día.

    ResponderEliminar
  3. Em preocupa l'esquerda del balcó, aquest voladís està en perill. ¡Alerta!
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  4. Está disimilada la ventana.

    Bon dia i bona setmana Miquel.

    Una abrçada.

    ResponderEliminar
  5. Lástima que no hayan macetas. A mi los trampantojos me gustan mucho.

    Salut

    ResponderEliminar
  6. Esta bien si es para un edificio abandonado ,salud

    ResponderEliminar
  7. Balcons tapiats per guanyar paret, suposo.

    ResponderEliminar
  8. Les finestres pintades a la paret són genials, és una paradoxa característica del pensament arcaic i com Mirce Eliade afirmava està fonamentada en l’oposició de contraris on es fan servir els “parells oposats”, imatges literàries, deia ell, del tipus: trobar una porta en un mur que no n’ofereix cap.

    Salut!

    ResponderEliminar
  9. Alerta ¡¡¡ FRANCESC CORNADó ¡¡
    salut

    Bon día MTRINIDAD
    salut

    Que aquesta és un altre FRANCESC PUIGCARBó ¡
    salut

    También a mí, JOSEP
    salut

    Aixó sería la solució, també suposo, ENRIC H MARCH, pero amb menys llum.., es clar.
    Salut

    Historia de la Religiones...libre básic em Teología de primer, EL PELETERO...Mircea Eliade y Ciorán, fueron dos rumanos que marcaron mi manera de pensar.
    Salut
    Gracies per ser hi

    ResponderEliminar
  10. Hi ha edificis on ja es veu que no és res més que un recurs decoratiu al lloc on es troben aquestes finestres,no sempre s'han tapiat després.

    ResponderEliminar
  11. Parece lo que no es, qué fácil es engañar al ojo. A lo mejor el voladizo es tan bien una falsa moldura.

    Un abrazo

    ResponderEliminar
  12. Quería escribir también, pero me ha salido un trampantojo de error gordo.

    ResponderEliminar
  13. Cert JÚLIA, hi ha un munt en Barcelona.
    Una abraçada.

    Ultimamente, AMALTEA, no se que pasa pero estoy descubriendo un montón.
    Y creo que si, que el voladizo también es pintado.
    Un abrazo
    Salut

    ResponderEliminar
  14. Gracias por compartir en RECOMENZAR
    Aunque creo que la gente que es feliz tiene grandes recuerdos y grandes historias
    saludos

    ResponderEliminar
  15. Virtuosos artistas en el arte de engañar al prójimo. ¿A qué me suena eso?
    Saludos.

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...