Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

jueves, 5 de marzo de 2015

Una escultura en el jardín

Debe de ser muy romántico que al anochecer y, a la puerta del jardín, te espere una bella escultura para darte la bienvenida.
Les presento una vivienda que goza del tal privilegio.
Passeig de Turull. Barrio de Vallcarca.

Deu ser molt romàntic que en fosquejar i, a la porta del jardí, t'esperi una bella escultura per donar-te la benvinguda.
Els presento un habitatge que gaudeix del tal privilegi.
Passeig de Turull. Barri de Vallcarca.

La entrada, con la escultura al final de la escalera

La escultura...


Vista desde un plano superior. La escultura, al fondo, a mano derecha, presidiendo las arcadas.

10 comentarios:

  1. Buenos días , sí tio precioso , pero de película de miedo eh ?? jeje
    Saludos ¡¡

    ResponderEliminar
  2. MN SENTIR, A MI AQUESTA CASA A RANVESPRE EM FARIA YUYU, no sóc molt amant de les escultures, potser es per això.

    salut

    ResponderEliminar
  3. jejeje...Al igual si, SENTIR, pero me gusta ¡
    salut

    Ostres...a mi m´agrada cantitat ¡¡
    Salut FRANCESC PUIGCARBó..

    ResponderEliminar
  4. Vallcarca és el laberint màgic de Barcelona.

    ResponderEliminar
  5. estic lluny, però donen ganes de passejar fins allà

    ResponderEliminar
  6. Tens raó ENRIC H MARCH ¡¡
    salut

    Ahhh XELO, aquesta casa és una maravilla sense descubrir. Tota una fantasía.
    Salut ¡¡¡
    Gracies per ser hi

    ResponderEliminar
  7. En aquest "hortus amenus" els colors son indescriptibles. Són colors apressats a l’ànima, al celler dels records. Amb els ulls podem veure les atmosferes de Giorgione o Tintoretto i els colors de l’aire noucentista, on els colors són pintats per el reflex de la civilització, per l’ostentació mesurada dels palaus i pel cúmul gras de la història.

    Enmig dels verd-blau, dels gris-verd, dels ocre-blau i entre la teúrgia que rau en l’intangible densitat de l’atmosfera humida, hi ha les construccions de pedra i l'escultura que ens dóna la benvinguda, que donen humanitat als parterres. Anatomia pètria.

    Pedres i heures, i alguns recons humits amb molsa es barregen a la memòria Escultura que contrasta amb les altres pedres del jardí i té la suavitat dels pètals. La seva mirada parla d’art i de civilització i que ha volgut oblidar el "coup de fouet" dels modernistes.
    Han passat anys i pluges i l'escultura, dura i mineral encara roman entera davant la portalada, llur complexió geològica resistirà com la morbidesa de l’angelet de Rafaello que no es trencarà mai.
    Salut
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  8. Envidia de las vistas y, bueno, quizás también de la posibilidad de tener una estatua...

    Abrazotes.

    ResponderEliminar
  9. Caramba FRANCESC CORNADó , buena descripción ¡¡
    salut

    Sin duda BORJA F CAAMAÑO
    Salut. Gracias por estar

    ResponderEliminar
  10. Ha, ha... el nostre tafaner oficial mirant-ho tot!

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...