Todo lo anónimo lleva firma, la del miedo. (Cosecha propia)

lunes, 29 de diciembre de 2014

Jardí de la Porta de Montjuic

Uno de los más solitarios y menos conocidos de la ciudad. Y por cierto, desconocido por este nombre. Ahora se le llama Jardines Walter Benjamin.
Los Palos Borrachos son de belleza inigualable.
Entrada al Cinturón del Litoral. Montjuic

Un dels més solitaris i menys coneguts de la ciutat. I per cert, desconegut per aquest nom. Ara se li crida Jardins Walter Benjamin.
Els Pals Borratxos són de bellesa inigualable.
Entrada al Cinturó del Litoral. Montjuïc







12 comentarios:

Enric H. March dijo...

Tens raó. Mai havia sentit aquest nom!

F. Puigcarbó dijo...

un nom curiós: PALOS BORRATXOS, el tronc a lo Botero em recorda les palmeres pota d'elefant que vaig veure a Soroa (Cuba), a Sabadell em sembla no en tenim d'aquests arbres.

Miquel dijo...

Ahhhhhhhhhhhhhhhh,....Te pillé ENRIC H MARCH...
Una abraçada.
salut

No los teneis, no los tenemos...FRNCESC PUIGCARBó.

Aquest arbol és originari de les províncies del nord argentí. Jujuy, Catamarca, La Rioja, Tucumán...Són originals.
Guarden l'aigua del desert en la seva panxa i obren *puas entorn el seu contorn perquè el PUMA (felin d'aquesta zona) no li ataqui esgarrapant per beure's el seu contingut .
Sañut ¡¡

Josep dijo...

Precisamente esta misma semana, Isabel, una joven de Tucumán me mandó unas fotos del Palo Borracho, que rodean su casa, en los Cerros. Aquello es un Paraiso, lástima de la violéncia que existe. Yo sabia que aquí en Barcelona estaban en Atarazanas, pero en Montjuic no. Un post muy bueno, Miquel.
Salut.

Miquel dijo...

Conozco aquello..és fantástic, i diferent
Gracies JOSEP..Salut ¡¡¡

AMALTEA dijo...

Ni idea tenía de su existencia. Habrá que ir, mejor en primavera o en una mañana soleada de invierno.
Abrazo

sentir1907 dijo...

Hay mucho y bonito en tu barcelona compañero y es desconocido por muchos pero gracias a tu blog nos haces tenerlo cerca al menos a los que somos de bastantes kms de Barcelona .
Saludos ¡¡

Miquel dijo...

Te espero AMALTEA¡¡¡ hay pocos ejemplares y todos están por allí
salut

Barcelona es rara y curiosa, solo hay que saber los lugares SENTIR
Un abrazo

Júlia dijo...

També es diu arbre de la llana, (quan no està borratxo, he, he).

Júlia dijo...

És impossible veure aquest arbre i no sentir curiositat per ell, les flors recorden les de la Passionària i el tronc té punxes per evitar els depredadors, per les Drassanes n'hi ha uns quants i sembla que han arrelat molt bé a Barcelona.

Miquel dijo...

Cert JÚLIA, arbre de la llana , i hi ha mascles i famelles , tota una curiositat.
salut

Júlia dijo...

Cert, però no és l'únic, n'hi ha uns quants, entre els quals el Negundo que és un arbre molt habitual dels darrers temps també a les ciutats. Los sexos, mejor separados,jeje