Pero los fascistas, claro, siempre son los otros.

domingo, 26 de octubre de 2014

Otras fotos del restaurante de Sagnier en el puerto de Barcelona.

 Hay historia, fechas, eruditos y demás. Yo les dejo con estas fotos curiosas del restaurante del puerto de Barcelona  diseñadas por un arquitecto que hoy por hoy está tapado por la luz de Gaudí.
Se trata de Saigner. Les ruego cliquen sobre el vínculo y se acercarán un poco más a nuestra historia.
Esto sólo es poner un poco más, pero creo vale la pena.  Barcelona se nos pierde.
Les dejo con las vistas

Hi ha història, dates, erudits i altres. Jo els deixo amb aquestes fotos curioses del restaurant del port de Barcelona  dissenyades per un arquitecte que ara com ara està tapat per la llum de Gaudí.
Es tracta de Saigner. Els prego cliquin sobre el vincle i s'aproparan una mica més a la nostra història.
Això només és posar una mica més, però creo val la pena. Barcelona se'ns perd. 
Els deixo amb les vistes



1936. julio


11 comentarios:

  1. Extraordinari! La de patrimoni que tota Europa ha deixat perdre tant misserablement!

    ResponderEliminar
  2. El magnífic edifici original del Reial Club Marítim de Barcelona, enderrocat l'any que jo vaig néixer.

    ResponderEliminar
  3. Tot aquest patrimoni, aviat només el podrem veure en fotos i filmacions antigues.

    Salut

    ResponderEliminar
  4. GALDERICH, ENRIC, FRANCESC...:

    Són fotos que he tret del NO-DO, parant la imátge i amb una càmera intentant enquadrar la vista.
    L'última, és de principis d'agost de 1936, o sigui just quan va esclatar la guerra. Crec és fantàstica per el document en si.

    És un treball per a un investigador de primera, o sigui, per a ENRIC H MARCH, així que li commino a començar a treballar

    Salut

    ResponderEliminar
  5. Muy buen trabajo, Miquel. Es la primera vez que veo cualquier de las tres fotos en esta prespectiva.
    la idea del NO-Do es muy buena.

    Efectivamente, una gran pérdida. Una lástima.

    Salut.

    ResponderEliminar
  6. La idea del NODO es sacar provecho de la historia.
    Hay, como bien sabes, JOSEP, filmaciones que sólo están ahí, sólo se deben buscar.
    Muchas de las fotos, los planos, en si, las saco de cuestiones insólitas de Barcelona de los años 40, 50 y 60.
    Lo he colgado para que si alguna persona le interesa pueda buscarla directamente.
    Tiene filmaciones muy, muy interesantes, las de las inundaciones de Sabadell,/Rubi, por ejemplo.

    Gracias y un abrazo

    ResponderEliminar
  7. No, No, Miquel el arquitecto Sagnier no está eclipsado, es muy reconocido, en Barcelona construyó más de 300 obras, todas ellas muy notables, estuvo muy próximo a la estética modernista aunque su obra se caracteriza más por un clasicismo ecléctico. Su inspiración es medievalista (gótico, románico) Construyó también en Valencia, en Vic, en Sitges, en Australia, en Sevilla, en San Sebastián etc. Colaboró con muchos artesanos y artistas como por ejemplo Josep Llimona, Eusebi Arnau, Josep Maria Sert, Alexandre de Riquer, con Antoni Rigalt (vitrales), con el metalista Carles Torrebadell, con Lluís Bru (mosaicos), con el ebanista Joan Busquets, etc.
    he aquí algunas de sus obras:
    Palacio de Justicia de Barcelona, casa Garriga Nogués, casa Antoni Roger en calle Ausiàs March, el Templo Expiatorio del Tibidabo, casa Rodolf Juncadella en rambla Catalunya, El Frontón Barcelona (hoy desaparecido), iglesia convento de Pompeia, las casas del paseo de Gracia 2 y 4, la casa del Dr. Andreu, el hotel Colón en la Plaza Catalunya, el Colegio Jesús-María, la casa Ramón Mulleras, al lado de la casa Amatller en el p. de Gràcia, casa del Dr. Genové en las Ramblas, el edificio de la Aduana en el Puerto de Barcelona, la sede central de la Caixa de Pensions en la Vía Laietana, casa Manuel Arnús en la av. del Tibidabo, etc.
    Inacabable.
    Salud
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  8. Avui va de Miquels. Us deixo l'apunt sobre el Reial Club Marítim de Barcelona de l'altre meu bon amic Miquel de Barcelofília:

    http://barcelofilia.blogspot.com.es/2011/02/reial-club-maritim-de-barcelona-1913.html

    ResponderEliminar
  9. Es podría fer un llibre del NO-DO amb totes aquestes imatges i d'altres que segur eclipsarien la Barcelona d'avui, o potser ja l'han fet?

    L'edifici és preciós, adeqüat per a la época dominada per la classe burguesa... per què el van enderrocar?

    L'arquitecte crec que era fill del fundador de la Caixa d'Estalvis i Monte Piedad de Barcelona, avui CaixaBank, S.A.

    Petons.

    ResponderEliminar
  10. LA FURIA DESTRCTIVA D'AQUESTA CIUTAT ES DE "PENA"...I ELS BATLLES,UNA COLLA DE "CALSSASES",SI ALGU AMB COGNOMS "REGISTRATS",DEMANAVA PERMIS D'EMDERROC...ANDAVANT¡¡¡.
    TENS RAO RESPECTA A GAUDI,ESCLAR QUE A MI M'AGRADA MES DOMENECH I MUNTANER...O SIA POC EQUANIM.

    ResponderEliminar
  11. FRANCESC CORNADÓ : se que sabes tanto que eres para mi inacabable.
    No puedo llevarte la contraria, no tengo argumentos...pero siempre se habla de Gaudí...poco más puedo decir.
    Un abrazo

    ENRIC...ENRIC...ENRIC...és traball per un tipus com tu...

    Una abraçada..t´esperem ¡¡¡
    Petonás ¡

    GEMMA: És que es molt bona aquesta serie d´imatges. Per estudiar..
    Salut ¡¡ Gracies per ser-hi

    COÑO ¡¡¡ OLIVA ¡¡¡ Gracies ¡¡ Salut..les coses clares .
    Ufff ..Una abraçada

    ResponderEliminar

Francesco Queirolo. Capilla de San Severo. Nápoles

  En no pocas ocasiones compartimos el título de esta obra, inmensa, por cierto, de Francisco  Queirolo.