Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

miércoles, 17 de septiembre de 2014

Volví a abrir el libro de Pascal...

...y sin darme cuenta me quedé en la contra-portada. Gráficas Olimpia, pone. San Paciano 17. Barcelona.
Portada: Concha. Vaya uno a saber quien era Concha, aunque el grafismo no es de lo más extraordinario. Y a lo que voy, 1970, cuando todo el Raval era un hervidero de industrias.
He vuelto a pasar por la calle Sant Paciá, que se llama ahora. Les dejo con lo que me encontré.
Barrio del Raval

...i sense adonar-me em vaig quedar en la contra-portada. Gràfiques Olimpia, posa. San Paciano 17. Barcelona.
Portada: Concha. Vagi un a saber qui era Concha, encara que el grafisme no és d'allò més extraordinari. I al que vaig, 1970, quan tot el Raval era un formiguer d'indústries.
He tornat a passar pel carrer Sant Paciá, que es diu ara. Els deixo amb el que em vaig trobar.
Barri del Raval





11 comentarios:

  1. si que es estrany, posar nomès el nom de la il·lustradora. Potser era Concha Piquer i no volia ser reconeguda....
    Ai el Raval, PER UNA BANDA HA GUANYAT, però ha perdut molts llençols en la bugada.

    salut

    ResponderEliminar
  2. Sí, Francesc, però si veiessim segons què d'abans ens desmaiaríem. Al Raval, com al Poble-sec, hi havia molts petits tallers i molts impressors de poca volada, tots han anat desapareixent. Al carrer Sant Pacià vam anar un temps a unes germanes modistes que semblaven sortides del túnel del temps, jo era petita, eren dues dames solteres, l'escala era estretíssima i crec que quan moria algú havien de treure el taüt pel balcó però en canvi el pis no estava malament i tenia allò que en deien sala i alcova, suposo que hi vam anar perquè devien ser econòmiques. Sant Pacià va ser un gran personatge barceloní, a reivindicar.

    ResponderEliminar
  3. jejeje...és que em va fer gràcia el nom del carrer, FRANCESC, perquè em van venir a la memòria la carré Carretes i el carrer Aurora, carrers que estan just al costat, i vaig començar i rememorar les indústries que coneixia de petit.
    El carré Carretes té , creo, 84 nombres als seus portals, i tenia 11 tallers i d'altres bars que al seu torn tenien obrers treballant.
    Ve al cas perque record un treball que vaig realitzar per al batxillerat parlant de les "indústries" de la carré Carretes
    Salut ¡¡

    I si JÚLIA, tot allò era un aglomerat de petites indústries...En Reina Amalia hi havia la fàbrica de gel, una altra de gelats i de pols; la de lámpades...en el carré Carretes havien la de raspalls de truja, la de torns que feien copes i trofeus, les dues fleques, el fusté; tres adrogueries, dos cellers, la de reparar bicicletes, el laboratori, les dues farmàcies (una cantonada Sant Paciá); no se quants bars; la carbonería.., la de boates, la perruqueria...i tots amb empleats
    Era una altra història de moviment..
    Uff ...a les 6 del mati tot deu "al tajo"

    Una abraçada ..Ahhh... petites imprentes ...un munt ¡¡

    ResponderEliminar
  4. Pascal y Arquimedes , la Humanidad debiera poner una estatua suya en todas las ciudades del mundo. Pero se ve que no son importantes... En Burgos no hay ni una sola calle con su nombre ¿Y alli?.
    Tal vez sea porque hacen la vida mejor a las personas y eso no esta muy bien visto en determinados ambientes, donde impera crear dificultades ficticias para asi aparecer algunos como solucionadores de problemas que ellos mismos crearon.
    Mi padre me enseño lo que dijeron Pascal y Arquimedes cuando era muy pequeño y cuando oigo hablar de ellos, siempre me acuerdo de él.
    Un saludo.

    ResponderEliminar
  5. No habia un barrio de Barcelona sin industrias, grandes o pequeñas, pero industrias. Ahora no recuerdo su nombre, en el momento que me venga a la memoria te lo diré. En la calle Jaume Giralt habia la imprenta más antigua de España.o conocia al padre y al hijo, y sobre los años 70 ya hablaban de que aquello no podia durar, no se renovaron nunca. Ayer pasé por el pueblo de Castellnou i el Vilar, está lleno de fábricas que yo las habia visto en Barcelona, como Norit.el borreguito.
    El libro es historico, Miquel, guardalo!

    Salut.

    ResponderEliminar
  6. Perdón, habia un taller de electricidad industrial (Electro-Industrial) que por los años 70 dejó Poble nou para ir a la calle Arquímides de la Zona Franca. Lo digo porque no se si puede ser que hay otra calle con este nombre

    Salut.

    ResponderEliminar
  7. El pas inexorable del temps!

    ResponderEliminar
  8. ¿Sabes una cosa? a mi con la pinta de Pascal, Moliere y todos estos súper personajes del XVII y la pre ilustración francesa me recuerda lo que me ocurre con los orientales ... todos se me parecen:)

    Y sí tienes razón... jaja ¡¡Concha!! la famosa Concha pinta portadas jaja y...

    Jo! sí ¡¡qué pena de calle!! ..¿ la imprenta estaría en ese local de la pintada en la persiana metálica que pone se vende? ... bueno, me alegra ver que Temu sigue paseándose por tu calle MIGUEL.. eso me alegra mucho jaja ... muchos besos.

    ResponderEliminar
  9. Es bueno que te acuerdes de tu padre TEMUJIN y lo relaciones siempre con personas que pensaban.
    Eso dice mucho de tu padre. De Arquímedes hay una calle, pero al igual se piensan que es de un portero importante..
    Salut

    Lo guardo JOSEP, ya ves que tiene años..y lo guardo y lo releeo..
    salut

    Cert ENRIC H MARCH....ahhh el temps..
    salut

    No es una calle que se llene de luz MARÍA, eso es el Raval, un barrio que fue obrero y que hoy está lleno de emigrantes...te diré que en los años 60, también había emigrantes, pero eran de Murcia, de Galicia, de Andalucía, de Aragón...

    Y si, el 17 es el número de la imprenta que pone en la portada el libro..Ya ves que no queda nada más que una puerta desvencijada
    Un abrazo

    ResponderEliminar
  10. Miquel, hay una cosa en esto de la emigración que hace mucho tiempo me intriga, y me viene a la memoria al leer tu contesación a MARIA. Es una tonteria, no hace falta que pierdas el tiempo en contestar.
    En los barrios de L'hospitalet; La Florida, etc practicamente estaba lleno de estas personas que dices:Murcia, de Galicia, de Andalucía, de Aragón...Ahora todos son magrebís, pakistanís, etc.. tonde están los murcianos, gallegos,andaluces...Es que no están ni sus hijos???

    Salut

    ResponderEliminar
  11. Mira, eso mismo me preguntaba yo, JOSEP. Pubilla Casas (Hospitalet), era un barrio lleno de emigrantes de Teruel. Hoy son escasos los descendientes de aquellas gentes. Se ha llenado de personas de Santo Domingo y lo raro es ver un catalán descendiente de turolenses.
    Así el Raval, que se llenó de murcianos provinentes de las minas para la Exposición del 29 y antes el metro de Barcelona (1922).
    Aquello le llaman el Rabat, y creeme, lo raro es ver una persona de aquí viviendo en la calle Carretes, por ejemplo.
    Lamuestra la tengo en mi casa. Cuando pudimos marchar nos fuimos al barrio de Sant Antoni. Supongo que a todos nos pasa igual y que siempre que se puede se intenta mejorar la situación.
    Un abrazo

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...