La luna es una ausencia de cuerpos en la nieve; el mar, la afirmación de lo total presente. ¡Adiós, pájaros altos, instantes que no vuelven! ¡Cuánto amor en la tarde que se me va y se pierde! El mar de puro ser se está quedando inerte. ¡Ser mar! ¡Ser sólo mar! Lo quieto en lo presente. Y no la luna sin sangre, blanco abstracto hacia muerte, máscara del silencio, teoría de nieve. ¡Ser mar! ¡Ser sólo mar! ¡Mar total en presente!
Siento parecida pasión por los veleros, pero todavía no he vivido la experiencia de navegar en uno...
ResponderEliminarSaludos
Me recuerda al Puerto Olimpico de Burgos... ejem, ejem,....
ResponderEliminarUna de les imatges de la llibertat!
ResponderEliminarÉs curiós com un veler activa l'imaginari individual... i col·lectiu!
ResponderEliminarYo tampoco, LUIS ANTONIO, pero su figura encima del agua es de lo más poética.
ResponderEliminarsalut
Justamente TEMUJIN...justamente..es obvio.
Salut
D´acord ENRIC H MARCH, fins demá.
salut
Cert GALDERICH...vacances tot el any ¡¡
salut
"LA LUNA ES UNA AUSENCIA"
ResponderEliminarLa luna es una ausencia
de cuerpos en la nieve;
el mar, la afirmación
de lo total presente.
¡Adiós, pájaros altos,
instantes que no vuelven!
¡Cuánto amor en la tarde
que se me va y se pierde!
El mar de puro ser
se está quedando inerte.
¡Ser mar! ¡Ser sólo mar!
Lo quieto en lo presente.
Y no la luna sin sangre,
blanco abstracto hacia muerte,
máscara del silencio,
teoría de nieve.
¡Ser mar! ¡Ser sólo mar!
¡Mar total en presente!
Salut.
Felicidades JESÚS PECECILLo
ResponderEliminarsalut