Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

miércoles, 25 de septiembre de 2013

Escritores recónditos de Barcelona. Hoy, Júlia Costa

Les presento a una persona que pone ritmo a la poesía. Sus poemas me trasladan al tiempo de la infancia, de las costumbres del barrio, del quehacer de las personas.
Una muy buena poeta. He tenido el placer de leer cuatro de sus libros y, no siendo fácil trabajar con las palabras, ella lo hace más sencillo y más cercano. El profano como yo, se lo agradece.
Quizá encuentren a faltar todo aquello que conlleva una presentación literaria, la biografía, la trayectoria, los premios (que los tiene), pero para eso pienso que ya están las páginas en Internet que lo explica mejor que yo.
Colabora con CERHISEC, en donde suele exponer sus ideas. http://www.cerhisec.cat/
A título personal decirles que me gusta sobremanera todos aquellos escritos que hablan del barrio, de su barrio, Poble Sec. Les dejo una muestra de su libro Indrets i camins.
Salut Júlia.
Más información : http://es.wikipedia.org/wiki/Julia_Costa
Avui els presento a una persona que posa ritme a la poesia. Els seus poemes em traslladen al temps de la meva infantesa, dels costums del barri, del quefer de les persones.
Una molt bona poeta.He tingut el plaure de llegir quatre dels seus llibres i, no sent fàcil treballar amb les paraules, ella ho fa més senzill i més proper. El profà com jo, l'hi agraeix.
Potser trobin a faltar tot allò que comporta una presentació literària, la biografia, la trajectòria, els premis (que els té), però para això penso que ja estan les pàgines en Internet que ho explica millor que jo.
Col labora amb CERHISEC, on sol exposar les seves idees. http://www.cerhisec.cat/
A títol personal dir-los que m'agrada en gran manera tots aquells escrits que parlen del barri, del seu barri, Poble Sec. Els deixo una mostra del seu llibre Indrets i camins.
Salut Júlia.
Més informació : http://es.wikipedia.org/wiki/Julia_Costa



Mi poema favorito (dins de Indrets i camins)

De lo mejor...
Un dels que més m´agraden...


La historia de nuestra sociedad durante doscientos años 

Recordando Sant Antoni

Nuestra protagonista


15 comentarios:

  1. Que maravilla Miquel, Júlia es exquisita en sus libros y poemas y tiene una sensibilidad maravillosa, seguro que la has ruborizado con tu post, mañana lo sabremos.
    Muchas gracias Miquel, muchas gracias Júlia esta Barcelona que tanto amamos está divina con vosotros dos, un beso, muchos abrazos os adoro.

    ResponderEliminar
  2. Ep, i seguir-la diàriament en el seu blog és tot un plaer.

    És curiós com la llargària dels seus articles és el que tothom recomana de no fer en un blog i ella, malgrat saber-ho, continua igual perquè fa la seva via. I nosaltres que li agraïm!

    ResponderEliminar
  3. ah Miquel! amb Júlia som ja vells coneguts i he llegit moltes coses d'ella. Diria que pertany a un tipus d'escriptora que rareja, escriu molt bé i les seves històries tenen grapa.

    salut

    ResponderEliminar
  4. Mi niña MTRINIDAD : A veces (lo digo por mi) se va a buscar fuera lo que se tiene en casa. Es evidente que no se pueden comparar poetas, escritores, pintores y gente del arte en general, pero es evidente también, que menospreciamos todo aquello que por tenerlo a tiro de piedra "y ser de la casa" nos induce a pensar que no ha de ser mejor que lo de fuera.
    Por eso esta idea mensual de "escritores recónditos". Porque hay personas como vosotros que la leen, y hay personas como Júlia...que la escriben.
    Un beso.

    Tens tota la raó GALDERICH.
    Un abrazote de canibal ¡¡¡¡ Salut

    Mi estimat...ahhh FRANCESC PUIGCARBÓ...¡¡¡ no se si tens alguna cosa impresa i publicada. Si és afirmatiu fes-m'ho saber.
    Tens coses molt bones...
    Una abraçada.
    Salut

    Acertó SENTIR, pero con doble diferencia, urbana porque escribe del barrio y urbana por su comportamiento hacia él, que esa es otra vertiente importante.
    Un saludo a tu Sevilla.
    Salut

    ResponderEliminar
  5. Una veu sòlida. Una persona que és capaç d'omplir de contingut cada frase. Llegir-la no et deixa mai indiferent perquè és capaç de posar sobre la taula els elements necessaris per fer-te pensar.

    ResponderEliminar
  6. Completament d´acord, ENRIC H March
    Salut

    ResponderEliminar
  7. 'Me abruman ustedes', que diu la gent fina!!!

    ResponderEliminar
  8. El senyor Puigcarbó també és un crack i té llibres 'en paper¡, ep, que no sabeu amb qui esteu parlant...

    ResponderEliminar
  9. ummmmm...supongo que al café nos vas invitar una tarde de estas ¡¡¡
    Un abrazo JÚLIA.
    Salut

    ResponderEliminar
  10. Qué precioso poema, emocionante y bien medido.Voy a visitar su blog. Gracias, Miquel

    ResponderEliminar
  11. He visitado sus blogs y me han parecido extraordinarios. Ahora iré a por los libros. El poema que muestras es muy bueno.
    Gracias Miquel por traer a esta autora.
    Salud
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  12. Gracias Miguel porqué aunque una este fisicamente fuera de nuestra querida Mistral no por eso se deja de sentir igual.

    Cuando he leido Sta Madrona, Monjuich: esos barrios del Poble Sec que tanto nos han marcado.

    Me he enterado por Francesc de esta nueva andadura os deseo muchísima suerte ya que yo tengo la suerte de visitaros.

    Un abrazo.

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...