Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

miércoles, 26 de junio de 2013

Y el Basar Xinés versus las ranitas de Budesca ¡

¡ Qué quieren que les diga ¡
Me atormenta que una belleza de casa modernista, con unos ventanales y unas "rajoles" que hacen las delicias de cualquiera, esté cuanto menos, olvidada.
Investigando, llegué a un blog (http://miraquehefet.blogspot.com.es/2006/10/la-casa-budesca.html), que explica los sucesos de está antigua fábrica de paraguas.
Les remito la belleza de su anuncio, seguro que lo habrán visto, pero que nunca está demás volverlo a admirar.
Calle del Clot. Barrio del Clot
Què volen que els digui 
Em turmenta que una bellesa de casa modernista, amb uns finestrals i unes "rajoles" que fan les delícies de qualsevol, estigui com menys, oblidada.
Investigant, vaig arribar a un blog (http://miraquehefet.blogspot.com.es/2006/10/la-casa-budesca.html), que explica els successos d'està antiga fàbrica de paraigua. 
Els remeto la bellesa del seu anunci, segur que ho hauran vist, però que mai està altre tornar-ho a admirar.
Carrer del Clot. Barri del Clot



15 comentarios:

  1. Hace años fotografié esos azulejos tan bonitos, Miquel...Lo único que al edificio tan majo, no le pega el Xinés, ni con cola.
    Un abrazo y buena semana.


    http://goo.gl/maps/7fUZu

    ResponderEliminar
  2. No l'havia vist i és fantàstic. No arriba a la Casa Cuadros de les Rambles però veig que el tema paraigües dona per molt!

    ResponderEliminar
  3. Los paraguas ahora vienen de China. Salud!

    ResponderEliminar
  4. està molt bé, i menys mal que els xinesos han rotulat en català, encara que després no parlin ni català ni castellà i amb prou feines entenguin el castellà.

    ResponderEliminar
  5. Gracias, Miquel,este es el barrio de mi infancia. El Clot. Cada día pasaba cuatro veces por delante de Can Budesca, al entrar y salir de colegio y veía los escaparates. Eran unos escaparates magníficos muy bien decorados, una vez pusieron un prodigio de la técnica: mirabas el escaparate y ponías la mano sobre del cristal, en un sitio determinado que ya estaba marcado sobre el vidrio, y dentro del escaparate se ponía en marcha un trenecito. Aquello era una maravilla. Los paraguas que fabricaban eran de mucha calidad.
    Salud
    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  6. Creo que son uno de los más bonitos de a ciudad MTRINIDAD, lo que no se es quien los diseñó..Un abrazo

    Són molt bons ¡¡ molt GALDERICH.. ¡¡ una delicia salut

    Si , también lo he pensado yo CETINA..Un abrazo grande

    FRANCESC : En la classe de Reforç Escolar (Projecte REIS) tinc dos xinesos. de 9 i 11 anys. Porten aquí 10 anys i parlen perfectament el català, ara bé, els seus pares, que tenen un restaurant, són incapaços de pronunciar una sola paraula de català. De manera que, quan es desitja parlar amb els pares s'ha de fer front als seus fills perquè se'ls tradueixi. I mai saps si el fill els diu el que el teu li estàs transmetent. Són molt, molt tancats.

    ¡ Qué bueno FRANCESC CORNADó ¡ no me imagino nada igual por aquellos tiempos ¡ Y la sorpresa de los crios al ver el funcionamiento del tren. salut

    ResponderEliminar
  7. Yo también conocia esta tienda y es como dice Francesc Cornadó. Aun es como si la viera ahora.
    Lo que me hace gracia es que han copiado las letras de la pelicula:jurassic park

    Salut.

    ResponderEliminar
  8. No me había dado cuenta del detalle JOSEP.. Gracias ¡ Salut

    ResponderEliminar
  9. Ese edificio se merece una taberna como dios manda..

    ResponderEliminar
  10. Si, TEMUJIN, y las ranitas saltando entre cañaverales de Rioja, pantanos de Valdepeñas, pócimas de Alella y estanques de cava ¡¡¡¡ Ole mi niño ¡¡¡¡

    ResponderEliminar
  11. veo que has tocado las fibras de Francesc, eso emociona
    saludos

    ResponderEliminar
  12. Cuando a uno le recuerdan su niñez, es fácil emocionarse, ya ves OMAR, un saludo desde Barcelona. Salut

    ResponderEliminar
  13. Y suerte que no le han hecho una remonta!

    ResponderEliminar
  14. Gran verdad, QUINTA SINFONIA ¿¿¿ un saludo desde el barri de Sant Antoni

    ResponderEliminar
  15. Jo també sóc fill del Clot.

    La meva primera llibreta d'estalvis la vaig tenir a la Caixa que hi ha davant de Can Budesca (un magnífic mosaic i un lloc de referència), al carrer del Clot. Per cada ingrés em regalaven uns cromos de vestimentes militars. Encara tinc l'àlbum.

    Al carrer del Clot, ben a prop d'aquí, encara hi ha una bodega, Can Sopena, que està igual que fa 50 anys.

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...