Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

martes, 5 de febrero de 2013

El Ángelus de Sant Andreu del Palomar

Al llegar a mis manos la primera de las fotos, la que se ve Sant Andreu con la cúpula al fondo,  no pude por menos de pensar en Millet y en su Ángelus  (la tercera), pero instintivamente me trasfirió a un libro daliniano editado por Tusquets y hoy descatalogado (la segunda de la serie).
Tienen tanto en común que parecen copias, salvo que el oleo de Millet se pintó en 1857, unos cincuenta años antes de la realización de la foto realizada en los aledaños del pueblo de Sant Andreu del Palomar


En arribar a les meves mans la primera de les fotos, la que es veu Sant Andreu amb la cúpula al fons, no vaig poder per menys de pensar en Millet i en el seu Ángelus (la tercera), però instintivament em trasfirió a un llibre daliniano editat per Tusquets i avui descatalogat (la segona de la sèrie).
Tenen tant en comú que semblen còpies, tret que el oleo de Millet es va pintar en 1857, uns cinquanta anys abans de la realització de la foto realitzada en els limítrofs del poble de Sant Andreu del Palomar

11 comentarios:

  1. La vida no és plagi, és perpetuitat dels gestos. Malauradament, o no, anem perdent alguns gestos!

    ResponderEliminar
  2. La realitat sol superar la ficció. I un quadre no es ficció, és una còpia de la realitat.

    salut

    ResponderEliminar
  3. Lo es, si señor, lo es MTRINIDAD ¡¡

    GALDERICH : La vida, la vida...temps fugit ...salut

    FRANCESC : Una còpia cuasi perfecta ¡¡ si senyor . Salut una abraçada

    ResponderEliminar
  4. Este libro ya lo habia leido, y al cabo de mucho tiempo Mª Trini puso esta foto en su perfil del blog. A raiz de ello volví a reelerlo.
    La línia de sus miradas se dirige a un objeto concreto, una cesta de patatas a los pies de la mujer. (Esto se quiso representar en los pensamientos de Dalí)
    Jean François Millet, cuando pintó esta obra de apenas 66 por 55 centímetros en 1859, y se le preguntó que representaba se limitó a recitar el Ángelus. Es una historia preciosa la de esta obra. Te felicito por la foto que has puesto hoy, y la explicación. Y cuanta razón es decir que la realidad supera la ficción.

    Salut

    ResponderEliminar
  5. Miquel. Como te decia es una Obra que megusta muchísimo, y que conste que no entieno de pintura. Con tu permiso me he atrevido a hacerun post dedicado a ello y a las fotos y explicaciones que has dejado. Si no te parece bien ya sabes que lo quito de inmediato.

    Salut.

    ResponderEliminar
  6. JOSEP, no veo el enlace ¡¡¡¡ no lo veo...un abrazo,

    ResponderEliminar
  7. Josep. ahora si , un abrazo..

    Amaltea : es una pasada de bonito, y de pensar lo que fue y lo serio que tomaban las personas el acto de fe...si , emocionante. gracias por estar...salut

    ResponderEliminar
  8. Muy bonito!!! por cierto, me "divierte" la frase que has puesto de Rajoy debajo de los seguidores... saludos!!

    ResponderEliminar
  9. BRUNO, es una frase digna de Groucho Marx ¡¡¡ Salut

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...