Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

jueves, 3 de enero de 2013

Passatge de Casanovas

Siempre me han causado cierto asombro los pequeños pasajes que hay en Barcelona. Les presento uno muy peculiar, con solo tres portales y que rezuma tranquilidad. En la parte cercana al hospital Sant Pau y cortando Travesera de Gracia, hay este pequeño pasillo que tiene su encanto particular. Passatge de Casanovas. Barrio del Guinardó.
Sempre m'han causat certa sorpresa els petits passatges que hi ha a Barcelona. Els presento un molt peculiar, amb sol tres portals i que "rezuma" tranquil·litat. En la part propera a l'hospital Sant Pau i tallant Travesera de Gracia, hi ha aquest petit passadís que té el seu encant particular. Passatge de Casanovas. Barri del Guinardó.

13 comentarios:

  1. un intemporal oasi de tranquil·litat dins la sorollosa ciutat.

    salut

    ResponderEliminar
  2. Un buen lugar para que los manquis de la ciudad vayan a liarse sus porritos jejeje , tranquilito sin mucha bulla ni vecinos.... jejeje
    Saludos ¡¡

    ResponderEliminar
  3. http://goo.gl/maps/077X3

    De acuerdo con sentir1907..Ja,ja,ja.
    Saludos.

    ResponderEliminar
  4. FRANCESC : m´agrada dintre de la ciutat .salut

    MTRINIDAD : eso será, porque con solo tres casas ¡¡

    SENTIR : ya ves, y eso si, sin mucha bulla ni vecinos cuidate

    ResponderEliminar
  5. Un atzucac. El perill d'aquests recons és certa propensió a la brutícia i el perill de què es converteixin en urinaris a cel obert.
    Salut

    Francesc Cornadó

    ResponderEliminar
  6. Caray! Ya es bien triste que uno de los pocos oasis que hay en la ciudad y tengamos que decir de él que se puede convertir en un lugar para que los de porro y suciedad en general pasen por aquí.
    Lo que ocurre es que la realidad es otra y lamentablemente hay que daros la razón. Una lástima.

    Salut.

    ResponderEliminar
  7. Aún hay rinconcitos. Si me dices que esto es un pueblito me lo creo.
    Petó!

    ResponderEliminar
  8. La veritat és que és un passatge que transmet tranquilitat, amb la façana envellida i amb molsa, i la petita vegetació del fons. Només hi falta una hamaca, una cerveseta amb llimonada i un bon llibre, i a passar la tarda, jeje.
    Salut!

    ResponderEliminar
  9. caramba, CORNADÓ , cuánto tiempo que no escuchaba esa palabra..¡¡¡ que bueno . salut

    JOSEP : venga, que al igual viven tres abuelitas y aquello es un rincón bendito ¡¡¡ jajaja.. salut

    NEUS : un abrazo..salut

    SALVEM : és molt tranquilet, si..i pertanya al Guinardó ¡¡

    ResponderEliminar
  10. Yo vivo en un pasaje. De hecho, lo era, porque aunque aún conserve el nombre, el hecho de que le hicieran salida por el lado que no tenía, lo ha convertido en calle. ¿Y qué? Pues que ya no hay tanta tranquilidad como antes, ya que ahora pueden pasar coches, y antes sólo entrábamos los que vivíamos en el pasaje.

    Conclusión: para mi tranquilidad, prefiero vivir en un pasaje que en una calle.

    ResponderEliminar
  11. Parece increíble que Barcelona conserve lugares así! Y que duren!

    ResponderEliminar
  12. D'aquí deu venir el nom del Mas Casanovas... Sí, a mí també m'han fet gràcia aquests passatges, de fet els hi diuen així, passatges, no?

    Quan buscava al meu pis, que al final el vaig trobar aquí al Guinardó, vaig trobar una casa que estava molt bé de preu, en un d'aquests passatges. Era una caseta, ideal per dues famílies, en una passatge força ampli... Em va encantar. El problema es que necessitava reformes bèsties. Si el meu germà s'hagués animat suposo que l'haguessim comprada i haguessin fet dos pisos, un per a ell i l'altre per a mi- Pero en aquells moments ell no podia gastar diners, i la cosa va quedar en no res.

    ResponderEliminar
  13. Són molt bonics, molt ¡¡¡ i acullidors ¡¡ salut

    ResponderEliminar

Los entoldados y la Fiesta Mayor de la Barceloneta 1934

  Les dejo con un antes y después. ¿Quién no se acuerda de los entoldados? Pues aquí va uno de 1934, en la fiesta Mayor de Sant Miquel, patr...