CUANTO MENOS APORTA UN POLÍTICO MÁS PRESUME DE BANDERA.
(Proverbio arameo)

viernes, 24 de diciembre de 2010

El 67 de la calle Hospital, y el traje de cocinero




Desde los años de la prosguerra hasta los dias de ahora, muchas son las generaciones que han paseado bajo el sombrero del cocinero. Cuando paseaba de la mano de mi abuelo ya me llamaba la atención. Me seguía gustando cuando iba a comprar en pantalones cortos al colmado de la esquina, el Antolín.
Con el pasar de los años y, paseando de la mano de mi novia me seguía agradando. Me casé, y uno de mis uniformes lo compré allí, de la mano ya enjuta del del Sr Isidro.
Tuve un hijo y como souvenir de lo que nunca jamás sería en esta Barcelona, lo paseé por esa tienda.
Más he de decir que, habiendo cambiado el nombre, la firma y la forma, lo básico no ha cambiado, sigue siendo el cocinero, su sombrero y su porte, las señas de identidad de la tienda. Es de agradecer.
Calle Hospital 67. Barrio del Raval

Des dels anys de la prosguerra fins als dies d'ara, moltes són les generacions que han passejat sota el barret del cuiner. Quan passejava de la mà del meu avi ja em cridava l'atenció. Em seguia agradant quan anava a comprar en pantalons curts a l'adrogueria de la cantonada, l'Antolín.
Amb el passar dels anys i, passejant de la mà de la meva núvia em seguia agradant. Em vaig casar, i un dels meus uniformes ho vaig comprar allí, de la mà ja eixuta del del Sr Isidre.
Vaig tenir un fill i com souvenir del que mai de la vida seria en aquesta Barcelona, ho vaig passejar per aquesta tenda.
Més haig de dir que, havent canviat el nom, la signatura i la forma, el bàsic no ha canviat, segueix sent el cuiner, el seu barret i el seu port, els senyals d'identitat de la tenda. És d'agrair.
Carrer Hospital 67. Barri del Raval

17 comentarios:

Jo no sóc la Mercè dijo...

D'aquesta botiga a mi també sempre m'ha cridat l'atenció el nom, que sembla manllevat d'una saga nòrdica. Sempre s'ha dit així?
Molt Bon Nadal, per cert!

Alejandro dijo...

Que duri molts i molts anys. I que els teus besnets s'hi puguin passejar per sota. Aquesta és la Barcelona que m'agrada!

Galderich dijo...

Aquestes són les botigues que donen caràcter a una ciutat. Malauradament les estem perdent totes, com la del Indio del carrer del Carme que sinó tinc mal entès plega per temes de lloguer.

sentir1907 dijo...

Es cierto que hay cosas que no cambian con el paso de los años , lo de este sitio tan peculiar por ejemplo tiene como santo y seña el cocinero , tiene identidad propia esta bien y muy curioso la verdad , saludos y feliz navidad ¡¡¡

Miquel dijo...

JO NO SOC LA MERCÉ : Es deía "Sastrería El Trabajo" ...lo que no sé, es que quiere decir en el idioma que está escrito...ALEJANDRO : Estic d´acord...GALDERICH ¡ no fotis amb lo del Indio ..aixó si que es massa ¡...SENTIR : hay una tienda llamada El Indio (del que hice una entrada , pero te aseguro que la repetiré mejor , que es una pasada de bonita...y ahora por lo que nos ha puesto GALDERICH, me parece que dejará de existir....Buena Navidad ...

merike dijo...

Bon Nadal!

Júlia dijo...

Malauradament anem perdent aquests darrers anys, amb democràcia, per més 'inri', els pocs establiments que havien sobreviscut les tempestes constructives dels seixanta. El tema dels lloguers ha fet que, per exemple, es reconvertís en hotel l'emblemàtic centre extremeny proper a la Catedral. La sastreria de la plaça del Padró s'ha reconvertit en basar xinès sense respectar cap element -i això que de vegades l'ajuntament ha obligat alguna modesta comunitat veïnal del meu barri a refer les obres del portal per 'no respectar'. També fa pena la Plaça del Pi, amb el Custo aquest i la botiga de postals, molt antiga, malmesa. Al Portal de l'Àngel també n'hi havia una de pintes i raspalls que va fer la fi del cagalàstics fa poc. Al carrer del Carme hi ha la ganiveteria Planas, de principis del XIX que cau a trossos. Si passa això que dieu del 'Indio' ja serà el colmo. I pel que fa a la dels cuiners, preciosa i supervivent, qualsevol dia passarà el mateix sense que el veïnat diguem 'ni mu'.

No m'allargo,podria fer una llista llarga, llarga.

Júlia dijo...

Jo crec que fa referència a la regió sudafricana dels diamants, imagino que semblava un nom exòtic, vaja, són suposicions.
http://www.job-wear.com/articulo/1052

c.e.t.i.n.a. dijo...

Probablement l'amo era holandes i li va posar al negoci el seu cognom.

Bruno_1 dijo...

Hola!!! Tengo un regalito de Navidades para ti en mi blog. Pasa a verlo. Saludos y Feliz Navidad.

pericogranollers dijo...

bueno pese a todos los problemas,feliz navidad a todos

Miquel dijo...

Gracias BRUNO...pero de los mios no hay ninada ¡¡¡¡jajajajaj es que soy de los raros ¡¡¡ jajaja

Història i tradició dijo...

Bona Nadal Miquel, ya nos toca un almuerzo un día de estos ;)

Miquel dijo...

Si señor ¡¡¡ ya nos toca...salut

Caminante dijo...

En Madrid, las aldabas de las puertas viejas, desaparecen, creo yo, por robo o los propios vecinos que no quieren ver "extraviarse" la que quede, porque aquí las ponían a pares, una en cada hoja.
Buena noche y buenos días: PAQUITA

Miquel dijo...

Igual que en Barcelona...aquí también desaparecen...aldabas...en catalán picaports, de "pica-puertas"...

Júlia dijo...

Ya hace muchos años, cuando yo era pequeña, un día desaparecieron todas las bonitas aldabas de los pisos de nuestra escalera, en Blasco de Garay, siempre ha habido mangantes.