Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)

jueves, 29 de julio de 2010

Lo que nuestros cretinos ( al final les votamos nosotros ), han obligado a derrocar







Viene de la vuelta de hoja de la entrada anterior. Somos ciudad de diseño y ya está. A nuestro ay.untamiento le pareció obsoleto todo lo que desde hacía tiempo era preceptivo y natural. Nació la Ley de Costas para infringir todos los conceptos. Esto que les pongo, en 1992 desapareció. Pero a 20 metros de playa, en el 2008 nació lo que nuestro consistorio se pasó por el forro por diseño y bien de nuestra ciudad.
Dios nos ampare, porque la Justicia está visto que no.

1) Restaurant Catalunya, 1961. Playa San Sebastian.
2) Baños de San Sebastian. 1964
3) Playa de la Barceloneta. 1964. Torre de San Sebastian al fondo. Los restaurantes a la parte inferior a la derecha.
4) Final del Paseig de Borbó. Antiguo museo Marítimo. 1964. Restaurantes en la arena de la playa.
5) Foto de color. Baños de San Sebastian y restaurantes en la arena. 1971
6) Restaurante Casa Paulino. 1962

Ve de la volta de fulla de l'entrada anterior. Som ciutat de disseny i ja està. AL nostre ay.untamiento li va semblar obsolet tot el que des de feia temps era preceptiu i natural. Va néixer la Llei de Costes per a infringir tots els conceptes. Això que els poso, en 1992 va desaparèixer. Però a 20 metres de platja, en el 2008 va néixer el que el nostre consistori es va passar pel folro per disseny i bé de la nostra ciutat. Déu ens agafi confesats, perquè la Justícia està vist que no. 1) Restaurant Catalunya, 1961. Platja San Sebastian. 2) Banys de San Sebastian. 1964 3) Platja de la Barceloneta. 1964. Torre de San Sebastian al fons. Els restaurants a la part inferior a la dreta. 4) Final del Paseig de Borbó. Antic museu Marítim. 1964. Restaurants en la sorra de la platja. 5) Foto de color. Banys de Sant Sebastiá i restaurants en la sorra. 1971 6) Restaurant Casa Paulino. 1962.

10 comentarios:

  1. Hola Jarni. Ahora pondré el enlace. Salut y gracias por estar por aquí

    ResponderEliminar
  2. Lo que más me preocupa es la poca capacidad de reacción que tenemos, todo nos parece 'normal'.

    ResponderEliminar
  3. Recordaré toda mi vida una mariscada espectacular amenizada por la guitarra del mítico Bernardo (antes de que se hiciese famoso en la tele)

    ResponderEliminar
  4. De la foto del frente marítimo ya no se reconoce nada.
    Es que realmente la Barceloneta entera si te pones tonto la podrías tirar abajo o Manhattan tb pk son terrenos comidos al mar.

    ResponderEliminar
  5. Y me hace gracia que en la 4ª foto aparezca este edificio en su esquina superior-izquierda:

    http://es.wikipedia.org/wiki/Archivo:Real_Club_Mar%C3%ADtimo.jpg

    ResponderEliminar
  6. Y sabrías decirme que era el edificio que estaba detrás de los chiringuitos? Ese con torre central circular que tan bien se ve en la 3ª foto.
    En esa zona ahora hay mierdas como:

    http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2422

    http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=2421

    ResponderEliminar
  7. Doncs jo prefereixo el passeig Marítim actual, per on tothom pot passejar i veure el mar, a més de gaudir de platges netes, que no pas aquella barrera que existia abans, formada per tots els restaurants i restaurantets i els banys privats com els Orientals o els de Sant Sebastià, que era on calia anar si volies una platja mitjanament bé a Barcelona.

    En aquest aspecte, no crec en allò que "cualquier tiempo pasado fue mejor".

    ResponderEliminar
  8. JÚLIA, de acuerdo contigo. CETINA: era lo típico...MAMARRACHO : Ese era el Museo Marítimo, si donde habían la totalidad de los peces que habitaban en el Mediterraneo. Allí daban la vuelta los tranviás , me acuerdo del 64 y el doble 57, el del Paral-lel. Una vez, trajeron unos peces que se podían tocar,( en el Museo), eran los llamados eléctricos y fuimos todos allí a tocarles las narices a las pobres anguilas, y acabamos amarillos de las descargas que nos daban...¡ que salvajes ¡ nosotros por darles por saco y los del Museo por dejar tocarlos ¡¡ jajaja...MERCÈ : no dic que no tinguis raó, però les coses no es fan així. Es podrien haver remodelat, arreglat, rentar-les la cara, però s'haurien d'haver deixat. Amb l'excusa de la Llei de Costes, han llevat la competència que no els agradava i han col·locat el que els dóna diners i disseny, encara a costa de la mateixa Llei de Costes. Solament dic i exposo el fet. salut

    ResponderEliminar
  9. L'Edifici amb la torre rodona al damunt, que estava al final --o al començament, segons com es miri-- del passeig, on acabaven els autobusos, no era cap museu, sinó l'Institut de Ciències del mar, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

    Potser la confusió amb un museu és pel fet que durant bastants anys en la planta baixa hi havia un aquari amb animals marins --peixos principalment-- de la Mediterrània. Quan vaig estudiar biologia, hi va haver alguns anys que hi anava habitualment perquè hi vaig fer alguns treballets de recerca. Aleshores es deia "Instituto de Investigaciones Pesqueras". Tot i que per anar als laboratoris s'entrava per una porta lateral, a mi m'agradava passar per l'aquari i donar un cop d'ull als peixos.

    Quan l'Institut va traslladar-se a l'altre extrem del passeig Marítim, on és ara, ja feia anys que n'havien eliminat l'aquari i a la planta baixa també hi havia laboratoris i despatxos; només quedaven com a record les enormes tortugues de la bassa central (just sota la torre rodona).

    ResponderEliminar
  10. Gracies per la teva aclaració, MERCÇÉ..

    ResponderEliminar

Un funicular de 1929. Montjuïc

  S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...