Lo primero y de rigor, decirles que han caído en mis manos dos libros sobre "Els Tramvíes de Barcelona" de Albert Gonzàlez Masip. Col.lecció Camí Ral Nº 10 i 11. Los encontré en la Biblio del Carmel. Si les agrada este tipo de curiosidades, no se los deberían dejar perder.
Bueno, a lo que vamos, el escritor me aclara que los primeros indicadores fueron rótulos pintados en la caja del tranvía. Con el tiempo, se introdujo las placas y las luces de colores. ¿ Porqué ?. Pues fue debido en gran manera al gran analfabetismo de la época. Así y, a grandes rasgos, las personas diferenciaban las diferentes líneas mediante la diferente combinación de colores.
Ho primero i de rigor, dir-los que han caigut a les meves mans dos llibres sobre "Els tramvies de Barcelona" d'Albert Gonzàlez Masip. Col.lecció Camí Ral N º 10 i 11. Els vaig trobar a la Biblio del Carmel. Si els agrada aquest tipus de curiositats, no els haurien de deixar perdre. Bé, al que anem, l'escriptor em aclareix que els primers indicadors van ser rètols pintats a la caixa del tramvia. Amb el temps, es va introduir les plaques i les llums de colors. Per què?. Doncs va ser degut en gran manera al gran analfabetisme de l'època. Així i, a grans trets, les persones diferenciaven les diferents línies mitjançant la diferent combinació de colors.
Y la "tradición" sigue y por los mismos motivos, el analfabetismo de los usuarios.
ResponderEliminarEl metro distingue sus líneas por colores, y cada estación está decorada de diferente manera.
quina cosa més curiosa, però no sembla que la cosa hagi canviat gaire més, tot i que jo apuntaria que molta gent ara seria incapaç de desxifrar tots aquests codis de formes i colors...
ResponderEliminarPenso que es fá per els turistes que ens visiten...Salut
ResponderEliminarTotalmente lógico. Y muy de acuerdo con el tema de la "tradición" de perico consorte.
ResponderEliminarMolt bon i interessant post.
ResponderEliminarNo crec que els barcelonins siguem més analfabets que cap altra ciutat, de fet les línies de metro i autobusos d'arreu del món es distingeixen per les teranyines de colors que dibuixen.
Als FGC aquesta manera de combatre l'analfabetisme s'ha fossilitzat. Quan el tren de Sarrià va creuar Collserola per entarr al Vallès els trens es van pinatr de dos colors diferents.
Els que anaven a Terrassa eren d'un color crema, i els de Sabadell es distingien per ser verds.
A dia d'avui, la línia S1 que ava a Terrassa és de color taronja, i l'S2 de Sabadell és verd primavera. :)