Pero los fascistas, claro, siempre son los otros.

viernes, 24 de abril de 2009

Joan Marsé, poc a dir, molt a llegir...




No fa falra dir res. Marsé es un dels millors comunicadors dels barris marginals de Barcelona. De aixó el seu Cervantes.
Torno a deixar la foto del bar Alegría, en el cim del barri del Carmel, te molt que veure amb la seva trajectoria.
Salut, señor Marsé.

4 comentarios:

  1. Joan Marsé se merecía este premio, sin duda alguna. No he podido leer demasiado de su obra, pero Últimas tardes con Teresa me encantó.

    ResponderEliminar
  2. Comparetixo la idea que la televisió és nefasta, però també és ben cert que és una finestra oberta al mòn. Potser el problema no és la televisió sinó la manca d'esperit crític?
    Una cosa és força certa: el que diuen a la televisió, encara que no sigui cert, de vegades acaba sent-ho si insisteixen prou en repetir-ho.
    Jo començaria per prohibir que diguessin mentides.
    Hi hauria tele??

    ResponderEliminar
  3. Marsé em cau bé, però ni m'agraden els seus llibres, ni m'agrada com escriu. Diga'm exigent

    ResponderEliminar

Trabalenguas eufemístico: "Trabajadores fijos discontinuos inactivos"

  Por cuestión de léxico, simplemente, si son trabajadores fijos, no son  discontinuos , pues eso es la antítesis; y si son i nactivos , n...