Joseph Schultz, o el recuerdo de los perdedores.

Josef Schulz unos minutos antes de su muerte (indicado por la flecha)

Acostumbrados como estamos a rendir homenajes a grandes próceres, a padres de la patria, a ideólogos, a forjadores de espíritus, a líderes políticos, e incluso a religiosos vehementes, recaiga hoy mi homenaje a un soldado desconocido, Jospeh Schultz,  soldado alemán en el frente oriental 714 a División Wehrmach (Orahovica). 

El 20 de julio de 1941, él, junto con siete de sus hermanos de armas, fueron enviados a lo que pensaban que era una misión de rutina. Después de una corta marcha, pronto entendieron que estaban en una misión bastante diferente a la que estaban acostumbrados: delante de ellos, vieron a catorce civiles locales capturados con los ojos vendados, colocados contra una pared. Los 8 soldados en el pelotón Schultz fueron detenidos a 10-15 metros de distancia, y un suboficial les ordenó ejecutar a todos los civiles. Siete de los soldados apuntaron, y en el silencio que siguió solo se podía escuchar el sonido de un rifle cayendo. Jospeh Schultz desobedeció una orden directa, dejó caer su rifle y caminó lentamente hacia los 14 civiles que solo escucharon pasos cautelosos en la hierba frente a ellos. El joven Schultz se posicionó junto con los civiles que pronto serían ejecutados, y eligió la muerte en lugar de matar a civiles sin esperanza. Unos segundos después, 14 civiles y 1 soldado alemán fueron muertos en la hierba. Fue ejecutado por sus propios hermanos en armas por orden del suboficial.

Es posible ser un ser humano moralmente libre de pensamiento sin importar lo que esté sucediendo a tu alrededor. Pero, ninguno de sus siete hermanos de armas siguió su ejemplo. No fue una revuelta. No hay abandonos a gran escala. Esta no es una historia de héroes. Ni una historia sobre una víctima. Nadie fue salvado por la acción de Joseph Schultz. Todos fueron fusilados. 

Todos más uno más. 

Acostumats com estem a rendir homenatges a grans prócers, a pares de la pàtria, a ideòlegs, a forjadors d'esperits, a líders polítics, i fins i tot a religiosos vehements, avui recaigui el meu homenatge a un soldat desconegut, Jospeh Schultz, soldat alemany en el front oriental ,714 a División Wehrmach (Orahovica).

El 20 de juliol de 1941, ell, juntament amb set dels seus germans d'armes, van ser enviats al que pensaven que era una missió de rutina. Després d'una curta marxa, aviat van entendre que estaven en una missió bastant diferent a la que estaven acostumats: davant d'ells, van veure a catorze civils locals capturats amb els ulls embenats, col·locats contra una paret. Els 8 soldats en l'escamot Schultz van ser detinguts a 10-15 metres de distància, i un sotsoficial els va ordenar executar a tots els civils. Set dels soldats van apuntar, i en el silenci que va seguir només es podia escoltar el so d'un rifle caient. Jospeh Schultz va desobeir una ordre directa, va deixar caure el seu rifle i va caminar lentament cap als 14 civils que només van escoltar passos cautelosos en l'herba enfront d'ells. El jove Schultz es va posicionar juntament amb els civils que aviat serien executats, i va triar la mort en lloc de matar a civils sense esperança. Uns segons després, 14 civils i 1 soldat alemany van ser morts en l'herba. Va ser executat pels seus propis germans en armes per ordre del sotsoficial.

És possible ser un ésser humà moralment lliure de pensament sense importar el que estigui succeint al teu voltant. Però, cap dels seus set germans d'armes va seguir el seu exemple. No va ser una revolta. No hi ha abandons a gran escala. Aquesta no és una història d'herois. Ni una història sobre una víctima. Ningú va ser salvat per l'acció de Joseph Schultz. Tots van ser afusellats.

Tots més un més.