Su espíritu era un espíritu abierto, tanto que en ocasiones molestaba su manera de ver las cosas.
Para muestra, les dejo con unas declaraciones que efectuó a su amigo Carles Barba en "La Vanguardia", dando cuenta del panorama literario en Catalunya.
Salvador Espriu junto con Josep Plá y Joan de Segarra dieron otra visión a la prosa catalana.
No dejen de leer la entrevista con Joaquin Soler Serrano
Avui fa 35 anys de la mort de Salvador Espriu; va ser un dels quatre fundadors de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.
El seu esperit era un esperit obert, tant que a vegades molestava la seva manera de veure les coses.
Per a mostra, els deixo amb unes declaracions que va efectuar al seu amic Carles Barba en "La Vanguardia", donant compte del panorama literari a Catalunya.
Salvador Espriu juntament amb Josep Plá i Joan de Segarra van donar una altra visió a la prosa catalana.
No deixin de llegir l´entrevista amb Joquin Soler Serrano
https://www.circulobellasartes.com/revistaminerva/articulo.php?id=606
Al pare li agradava molt Espriu, a mi no m'acaba d'entrar, des del primer moment em va agafar la deria que feia fila de comptable malcarat, i no me l'he tret del damunt la fixació de veure'l amb 'manguitos' i 'visera' rere un mostrador de banc.
ResponderEliminarSalut
jajajaja...aquesta és bona, FRANCESC PUIGCARBó, a mi, particularment, m´agradan alguns poemes, no tots, pero en la llengua és, crec, uns dels millors.
ResponderEliminarSalut
Crec que el va perjudicar ser 'el poeta oficial català' i va fer que d'altres tan bons com ell passessin gairebé per alt, per això Calders va dir que hi havia un prestatget on si n'hi posaven un no n'hi cabia un altre. Tampoc estic d'acord amb què avui se'l menystingui amb això de què estava 'sobrevalorat, tot un personatge,encara una mica enigmàtic, pertany a una època i en ella s'ha de situar. Pel que fa al valor com escriptor, tot son gustos i els gustos també canvien, crec que va ser important en prestigiar la llengua catalana en temps difícils.
ResponderEliminarEl de "La piel de toro", un gran poeta. Hoy asistimos a una efeméride triste por partida doble.
ResponderEliminarSaludos.
Nos harían faltas muchos como él, pero hoy solo hay espacio para agradecidos, el espíritu crítico y la disidencia del discurso oficial están penalizados con el vacío social.
ResponderEliminarAbrazos y buen fin de semana
També jo, JuLÍA : "crec que va ser important en prestigiar la llengua catalana en temps difícils"
ResponderEliminarSalut
Cierto CAYETANO.
Un abrazo
El vacío es el denominador común de esta sociedad, MARGA IRIARTE, es el nuevo nihilismo.
Un abrazote
salut
Espriu dijo muchas cosas que a algunos de los que mandan no les gusta recordar, si es que tienen memoria. Hoy Espriu molesta. He leído toda su obra y lo conocí personalmente, así que puedo hablar con conocimiento de causa.
ResponderEliminarSaludos
Tomo nota de lo que indicas. Aquí al lado tengo los tres tomos de sus Poesías completas editados por Edicions del Mall y uno de prosa con "Ariadna en el laberinto grotesco". GRacias por recordar, no lo sabía.
ResponderEliminarAlgún día me hablarás de él, FRANCESC CORNADó
ResponderEliminarUn abrazo
Un abrazo FACKEL
Salut
Coses que vaig escriure l'any del centenari:
ResponderEliminarhttps://lapanxadelbou.blogspot.com/search?q=Espriu
https://lapanxadelbou.blogspot.com/2013/03/reflexions-sobre-espriu-i-el-seu.html
Agustí Pons en va escriure una biografia que mostra llums i ombres del personatge, sovint s'amaga el pes polític del germà falangista, un gran metge, per altra banda. Dir què pensaria avui és absurd, som en una època molt diferent. Com ha poeta crec que ha perdut pes pel fet que les modes canvien i tot es 'rellegeix'.
https://cultura.e-noticies.es/espriu-tenia-todos-los-numeros-para-ser-falangista-73060.html
La relació d'Espriu amb les dones -més aviat la 'no relació'- també seria digna d'estudi, d'estudi 'poètic', fins i tot.
Gracies per l´enllaç, JÚLIA. Jo trobo molt interesant aquesta persona. No tot m´agrada, pero sap molt i aixó m´interesa.
ResponderEliminarSalut
Un poeta siempre tiene una mirada mordaz e interesante sobre la realidad, veré si lo curioseo por la biblio.
ResponderEliminarUn abrazo, Miquel.
Hazlo, PACO CASTILLO, mira "la piel de toro".
ResponderEliminarUn abrazo