No soy ducho en la materia, esperemos que se nos ponga Enric H. March y en su calidad de entendido nos acabe de explicar quien era este personaje que merece el nombre, aunque sea por momentos, de una calle tan singular del Barri Gótic.
No pudiéndome esperar, eso de los nervios son muy malos, escribí a Enric H. March.
Dejo su respuesta por acertada:
·... El canvi de nom del carrer és permanent."
alomó ben Adret (Barcelona, 1235 - Barcelona, 1310). No és el personatge que tu dius: no va administrar uns banys públics, sinó que era un jurista i filòsof barceloní, rabí de la Sinagoga Major de Barcelona i cap de la comunitat jueva de tot Catalunya, i va fer de banquer de Jaume I. És un dels personatges més importants de la Barcelona medieval.
Salut!
Enric
Aquesta setmana he vist com canviaven el nomenclator d'un carrer més que sagrat per a molts. El carrer és Sant Domenec del Call, on per cert hi ha una llibreria on solc acudir amb freqüència.
No sóc dutxo en la matèria, esperem que se'ns posi Enric H. March i en la seva qualitat d'entès ens acabi d'explicar qui era aquest personatge que mereix el nom, encara que sigui per moments, d'un carrer tan singular del Barri Gótic.
No podent-me esperar, això dels nervis són molt dolents, vaig escriure a Enric H. March.
Deixo la seva resposta per certa:
No sóc dutxo en la matèria, esperem que se'ns posi Enric H. March i en la seva qualitat d'entès ens acabi d'explicar qui era aquest personatge que mereix el nom, encara que sigui per moments, d'un carrer tan singular del Barri Gótic.
No podent-me esperar, això dels nervis són molt dolents, vaig escriure a Enric H. March.
Deixo la seva resposta per certa:
·... El canvi de nom del carrer és permanent."
Salomó ben Adret (Barcelona, 1235 - Barcelona, 1310). No és el personatge que tu dius: no va administrar uns banys públics, sinó que era un jurista i filòsof barceloní, rabí de la Sinagoga Major de Barcelona i cap de la comunitat jueva de tot Catalunya, i va fer de banquer de Jaume I. És un dels personatges més importants de la Barcelona medieval.
Salut!
Enric
.
Parte de la historia que corre por papa Google.
Bueno, no sé, tanto cambio de nombre de calle,... En Italia existe la costumbre, no sé con qué criterio concreto, de conservar junto a la nueva nomenclatura, la antigua (ya digo, no sé si en todos los casos). Así que en este caso la placa rezaría "Via Shlomo ben Aderet, già San Domenico del Call".
ResponderEliminarpodi-.
l'Enric ho sap tot, tot i tot de Barcelona, i quan a la idea de Portillo sembla interessant, si no fos perquè conservar la nomenclatura franquista, aquí seria un problema, de fet, en aquest cas, cambiar el nom dels carrers no serviria per a res.
ResponderEliminarEl millor pels carrers: números, i les rambles, avingdues, places igual, valdrien per sempre.
Salut
El meu avi i els meus pares ja es queixaven dels canvis, en nom d'ideologies diverses, sovint es cau en absurds i partidismes. Posem números o noms populars i deixem-nos de biografies, que sempre tenen ombres. Però, vaja, el revanxisme, en això, funciona molt bé. Però mentre en uns casos es reivindica el nom 'antic' en d'altres l'antic passa a l'ostracisme, he vist molts disbarats en això. El Paralelo mai va ser Paral·lel fins a la normalització i al teatre més antic del 'Paralelo', l'Espanñol, ningú voldria avui recuperar el nom d'origen. Posats a fer, podien haver recuperat el Francesc Layret republicà, mentre a Ferrer y Guardia, amb molts ombres, tothom el lloa, el pobre Layret està una mica oblidat. No entenc la mania al Marquès de Comillas quan mitja Catalunya benestant va ser 'negrera', en canvi el nom dels Güell, que van heretar el 'comillatge' ningú no el qüestiona ni es fica amb el monument al patriarca. No vull que s'hi fiquin ni que el treguin, vull incidir en que tot plegat no té cap ni peus. Hi ha un munt d'actors i actrius catalans oblidats però al Rubianes li han dedicat un carrer dels grossos i els seus coneguts no van voler que es posés el seu nom a una placeta nova del 'Paralelo'. Poso aquests exemples ja que son els primers que em venen al cap. Ara volen treure el nom del Samaranch del Museu Olímpic, ja saben que sense els 'tejemanejes' d'aquest senyor no haurien tingut Olimpíades? Hi ha coses que incomoden i ja m'he resignat al que sigui, què hi farem.
ResponderEliminarEstà molt be treure noms franquistes, però estaria millor haver començat per recuperar la República legal de 1931, la resta és quedar bé amb poc gasto. Podem anar traient fletxetes d'allò del Ministerio de la Vivienda però a l'Alcázar de Toledo tot està com l'any 1940 i ja no entro en el tema del Valle de los Caídos. Però a la vida poques coses tenen sentit, és així.
ResponderEliminarEl meu carrer en els plànols antics era d'en Cano, un propietari, per donar-li prestància van canviar el nom per Elcano, aquell de la volta al mon i després, amb les normalitzacions, ho van escriure amb K, Elkano. El carrer Rosal responia al nom d'uns propietaris, suposo que els mateixos de Can Rosal, però li han fotut pensant que venia de Roser i de Verge del Roser, la Verge, avui, no toca, però. HI ha qui vol treure el Colom del monument, per allò de matar indis, però els romans ens van colonitzar també d'una manera semblant i ningú no els qüestiona, tot i que eren molt violents i es van carregar nadius a dojo. Com que són més antics... Durant la guerra, amb allò de treure sants i marededéus és van fer coses molt pintoresques i raretes. I no diguem el franquisme, passant al castellà els topònims, una mica en el plan d'això d'arrencar bolets...
ResponderEliminarEsa costumbre de poner a las calles nombres de próceres, padres de la patria, personajes ilustres o caídos por Dios y por la patria que sea -siempre que lo sea por el bando local-, tendría una buena opción alternativa si se dedicaran los barrios a nombres de árboles, de pájaros o de países del mundo, y así no habría disputa; aunque siempre saldría alguno que protestaría por haberle tocado vivir con el cuervo o con Mozambique.
ResponderEliminarUn saludo, Miquel.
Per cert, consultant wikipedia o qualsevol enciclopèdia en paper es pot trobar molta informació sobre Ben Adret. Avui, per sort, la nostra ignorància s'arregla amb un clic, en general.
ResponderEliminarhttps://ca.wikipedia.org/wiki/Salom%C3%B3_ben_Adret
Pensé, PODI, que era un cambio transitorio por la filmación de una película, pero por lo visto es permanente. No se con que criterio, pero supongo que por lo que me ha comentado ENRIC H MARCH, era un personaje conocido en el Call judía de Barcelona.
ResponderEliminarLi he donat voltes a les coses, FRANCESC, si ho pensem amb profunditat, en un barri jueu posar un sant catòlic amb vocació d'inquisidor (recorda l'ordre que va crear, la dominica, que tenia la potestat de cremar als heretges), em semblava com a poc recomanable.
Ara bé, seria d'agrair que a la població li expliquessin el motiu del canvi
salut
A grans trets estic completament d'acord amb tu, JÚLIA. Mes el consistori hauria de tenir en compte certs paràmetres. Hi ha un munt de dones sense nom, com la primera aviadora de Catalunya, la Colomer, una desconeguda perquè ningú ha dit res d'ella. O bons científics, com el professor Joan Oro, que té el seu nom en la Lluna... Si per canviar no hi ha problema, però s'ha de fer amb criteri i sabent el perquè.
Una abraçada
Si JÚLIA, pero Enric H March és un expert i la Wiquimerda no m´agrada .
ResponderEliminarSalut i gracies
Hay ciudades que tienen las calles numeradas, CAYETANO GEA, tampoco se si es bueno.
ResponderEliminarAhora veremos si en la ciudad de México le quitarán el nombre de Hernán Cortés a una de sus calles. Será curiso.
Un abrazo
Posar el nom de Salomó ben Adret era de justícia, si tenim en compte que el nom de Sant Domènec del Call es va posar per celebrar la persecució que els dominics van exercir sobre els jueus després de la destrucció del Call el 1391. El nom original del carrer era carrer de la Sinagoga.
ResponderEliminarM'ho semblava i així ho he deixat reflectit al FRANCESC, no se si contestar-te pel nom o posar-te SEGUIDORS DE BLOGUER, tal com tens reflectit. Ho faré per el del blogeer.
ResponderEliminarSalut i gracies
No sé per què no surt el meu nom. Pots fer-lo servir, per descomptat!
EliminarGracies ¡¡¡ ENRIC, és que no surt ¡¡¡
ResponderEliminarMe gusta el nombre de Sinagoga y también el de Mezquita,para calles.No me gusta,porque me liaría,nombrar las calles con números.Entiendo que los políticos, les meta mano a los nombres de las calles,como no tienen otra cosa en que pensar.Para mi siempre será el Paralelo y para muchos; incluso Calvo Sotelo,aunque sea un nombre franquista,es que me sale sin darme cuenta.
ResponderEliminarEl nombre de un inquisidor,como que no queda bien,pero ahora tenemos el de un judío,no se si se van a molestar los musulmanes.Desde luego es difícil,en Córdoba hay un barrio donde sus calles tienen nombres de toreros,un día de estos se enfadan los animalistas.
Salud.
Te entiendo, CAR RES, no todo es tan sencillo como parece.
ResponderEliminarUn abrazo
Ya sabes que no soy un "fan" del consistorio actual y su manía de cambiara el nomenclátor de las calles con sus gilipolleces de lo "políticamente correcto para mí".
ResponderEliminarMe sentó como una patada en los cataplines que eliminasen al almirante Cervera del nomenclátor de la Barceloneta, y que de propina tachase a Cervera de "facha", ¡¡ era "facha" cuarenta años antes del surgimiento del fascismo !!.
Porque Cervera, modificando las ordenes recibidas de Madrid, evitó una masacre aún mas grande en la batalla naval de Santiago de Cuba. Y gracias a esto, unos cientos de marineros oriundos del barrio de la Barceloneta, salvaron la vida y pudieron ser repatriados con vida a sus casas.
Santo Domingo de Guzmán no es precisamente un santo de mi devoción, mas que nada porque fué el fundador de lo que después seria la inquisición, y porque ejerció una persecución encarnizada contra los cátaros del Languedoc. Muchos de ellos acabaron en las hogueras.
Recuperar el nombre de "Calle de la Sinagoga" quizás hubiese sido mas propio
Una buena observación, RODERICUS
ResponderEliminarGracias
Salut
¿No es por ahí por donde está la antigua sinagoga judía? Si se trata de rescatar la relativa memoria sobre un antiguo e ilustre vecino barcelonés pues no lo veais tan mal. Seguro que a Sant Domenec le hacen un hueco por otra parte los del próximo consistorio. Y pensándolo bien, ¿qué nombre de calle quitarían en su tiempo para poner a la misma la de Sant Domenec? Qué rollos de cambiar y descambiar. Las calles, como cromos. En fin, coincido con Cayetano, más nombres de naturaleza, de sabios, de gente que haya aportado de verdad es lo que hace falta.
ResponderEliminarVaya, no había leído el comment de Enric March sobre la calle llamada de la Sinagoga, me lo ha aclarado.
ResponderEliminarOk, FACKEL, antes era el de Sinagoga.
ResponderEliminarUn abrazo
Mira que son pesados y retorcidos.... han puesto un nombre judío, pero esta vez se han olvidado de poner el pogromo del call por los condes catalanes de la época....curioso, continuamente ponen la palabra fascista, véase vía layetana o en la calle carmen bombarderos fascistas.... y aquí no, y eso que los progromos del barrio judío de Barcelona se adelantaron unos cuantos siglos a los de Varsovia y su call, ¡ ah! no que a eso le llaman ghetto! vaya morro la Colao esta.....
ResponderEliminarHombre, que nosotros, els de casa, siempre hemos sido buenos , CHORDI ¡pero que cosas tienes ¡
ResponderEliminarSalut