Ya tenemos alternativa ¡¡¡ Hurrra ¡¡¡

Si... Que se jodan los del centro, la periferia y los aledaños carpetovetónicos. Nosotros sabemos de esto mas que la señora Esperanza. Ella, a la fin y a la postre, solo accede a llevar el mismo apellido que el de un poeta maldito en nuestra ciudad, Gil de Biedma. Por la boca muere el pez, dirán nuestros mayores. Y por los hechos, los humanos se podría añadir. Nuestras cartas siempre han estado marcadas, desde allá los 80 del siglo pasado con el pequeño accidente de Banca Catalana, la fallida del Gran Tibidabo, el Prenafeta, el tal Maciá Alaavedra y el mising del Millet. Sabemos de esto más que los ratones coloraos. Y a lo que vamos, que ustedes tienen poco tiempo y no estamos para malgastarlo. Ahora sacamos la carta marcada por La Caixa, si por La Caixa; les compramos con dinero de todos 445 Hectáreas de su propiedad, que al fin y a la postre no saben que coño hacer con ellos, además les pedimos un crédito de aquellos de apretar el cinturón, sino al tiempo, y ponemos hoteles, casinos, salas de juegos, restaurantes y mil fruslerías más. No, de eso que piensan ustedes nada. Ni polo de desarrollo, ni Centros de innovación, ni infraestructuras para la investigación...Que no, ni una triste fábrica de camisetas con el anagrama Made in Barcelona (Spain). Pero por lo que pone La Vanguardia, estos de aquí han de ir con cuidado, porque sentado enfrente está un individuo que por donde pasa deja huella, en la misma Vanguardia le tildan de inversor "astuto y voraz" y de dejar fallidas y negocios inconclusos por allí donde pisa. Vamos otra prenda de cuidado. Y en medio nosotros, los ciudadanos. Los que de una forma u otra vamos a perder. No son los casinos, ni las salas de juegos, ni los restaurantes temáticos lo que nos salvarán. Solo la preparación, el estudio y la capacidad de sacrificio podrán con esta crisis. Pero esto va de trileros, y allí donde hay trileros, siempre hay estafas.......................................... Si... Que es fotin els de el centre, la perifèria i els limítrofs carpetovetónics. Nosaltres sabem d'això mes que la senyora Esperanza. Ella, a la fi i fet i fet, solament accedeix a portar el mateix cognom que el d'un poeta maleït a la nostra ciutat, Gil de Biedma. Per la boca mor el peix, diran els nostres majors. I pels fets, els humans es podria afegir. Les nostres cartes sempre han estat marcades, des d'allà els 80 del segle passat amb el petit accident de Banca Catalana, la fallida del Gran Tibidabo, el Prenafeta, el tal Maciá Alaavedra i el mising del Millet. Sabem d'això més que els ratolins. I al que anem, que vostès tenen poc temps i no estem per malgastar-ho. Ara traiem la carta marcada per La Caixa, si per La Caixa; els comprem amb diners de tots 445 Hectàrees de la seva propietat, que per fi i fet i fet no saben que cony fer amb ells, a més els demanem un crèdit d'aquells d'estrènyer el cinturó, sinó al temps, i posem hotels, casinos, sales de jocs, restaurants i mil frusleríes més. No, d'això que pensen vostès gens. Ni pol de desenvolupament, ni Centres d'innovació, ni infraestructures per a la investigació...Que no, ni una trista fàbrica de samarretes amb l'anagrama Made in Barcelona (Spain). Però pel que posa La Vanguardia, aquests d'aquí han d'anar amb compte, perquè assegut enfronti està un individu que per on pansa deixa petjada, en la mateixa Avantguarda li titllen d'inversor "astut i voraç" i de deixar fallides i negocis inconclusos per allí on trepitja. Anem una altra peça de cura. I al mig nosaltres, els ciutadans. Els que d'una forma o una altra anem a perdre. No són els casinos, ni les sales de jocs, ni els restaurants temàtics el que ens salvaran. Solament la preparació, l'estudi i la capacitat de sacrifici podran amb aquesta crisi. Però això va de trilers, i allí on hi ha trilers, sempre hi ha estafes.