Tres limpia-zapatos. Uno de peana única; doble la del otro...y de obrero, el tercero.

Les dejo con tres limpia-zapatos que siguen manifestándose en la Gran Vía con todo su esplendor.

Los dos están alojados en fincas diferentes. El primero se situa al comienzo de un largo pasadizo, que es donde se supone se podía alojar el carruaje del dueño de la finca, porque incluso tiene aceras laterales. El segundo, el de doble peana, está al fondo de la entrada, justo al comienzo de las escaleras. Son fincas regias, levantadas en los albores del 1.900, donde cada una contaba con su correspondiente portería, que se encargaba de la limpieza del recinto.

Debemos de tener en cuenta de la circunstancia de que en aquellos tiempos habían algunas calles adoquinadas, otras eran simplemente de tierra y ninguna asfaltada.

El primero es de única peana central, profuso en ornamentación. El segundo,  de soporte de doble peana, más sencillo, pero igual de práctico.

El tercero es especial, tan especial que fue diseñado por obreros para uso y disfrute antes de subir los peldaños de su casa. Tan es así que está fuera, a pie de calle, porque la entrada de la vivienda no es la típica de recibidor de carruajes, sino la de una finca normal, de justos "posibles". El barrio donde está ubicado lo requiere, es el humilde Poble Sec, a pie de la montaña de Montjuïc.

Els deixo amb tres neta-sabates que continuen manifestant-se en la Gran Via amb tota el seu esplendor.

Els dos estan allotjats en finques diferents. El primer es situa al començament d'un llarg passadís, que és on se suposa es podia allotjar el carruatge de l'amo de la finca, perquè fins i tot té voreres laterals. El segon, el de doble peanya, està al fons de l'entrada, just al començament de les escales. Són finques règies, aixecades en les albors del 1.900, on cadascuna comptava amb la seva corresponent porteria, que s'encarregava de la neteja del recinte.

Hem de tenir en compte de la circumstància que en aquells temps havien alguns carrers empedrats, unes altres eren simplement de terra i cap asfaltat.

El primer és d'única peanya central, profús en ornamentació. El segon, de suport de doble peanya, més senzill, però igual de pràctic.

El tercer és especial, tan especial que va ser dissenyat per obrers per a ús i gaudi abans de pujar els esglaons de la seva casa. Tan és així que està fora, a peu de carrer, perquè l'entrada de l'habitatge no és la típica de rebedor de carruatges, sinó la d'una finca normal, de pocs "possibles". El barri on està situat el requereix, és l'humil Poble Sec, a peu de la muntanya de Montjuïc.

 (I) Peana central

 (II) Doble peana

(III) Sin ornamentos, incrustado en la pared.