Un edificio que a primera vista parece el montaje de fondo de una obra de teatro.
No se si es modernista, eclectico, noucentista o un brebaje de contraposiciones, pero me atrae. No es que sea especial, porque no lo es, pero me atrae...
Un edifici que a primera vista sembla el muntatge de fons d'una obra de teatre.
No se si és modernista, ecléctic, noucentista o un brebaje de contraposicions, però m'atreu. No és que sigui especial, perquè no ho és, però m'atreu...
Carrer de Xifré
Si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. José Mujica (Expresidente de Uruguay)
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
Un funicular de 1929. Montjuïc
S e construyó en los talleres de los «Estrada» de Sarrià; si les comento que su validez como funicular en Barcelona duró lo que la Exposic...
-
La historia de esta masía, la Torre del Fang , es tan azarosa que no he podido más que hacerles un enlace para que tengan una idea. Y así, ...
-
La frase no es mía. Pertenece a Natsume Soseki, uno de esos inexplicables autores japoneses que te obligan a no dormir para acabar de lee...
-
Leo por doquier que los Stones retiran de su repertorio el tema "Brown Sugar". Dicen que es por lo de la esclavitud cuando el col...
-
Per aquest cap de setmana, si tenen una mica de temps, m'agradaria es passessin per aquest bloc de les AAVV. http://www.memoriaveinal.or...
-
No quiero explicar la historia del Danone, creo es bien conocida , y en Barcelona tenemos cientos de estudiosos del tema. Pero mira por don...
Ho entenc perfectament, Miquel, jo també l'hagués fotografiat. I potser ho faré ben aviat, que el carrer Xifré encara no l'he trepitjat.
ResponderEliminarHombre a ver si digo que me gusta me estoy mintiendo a mí y a ti , la verdad que tendrá su mérito por supuesto no lo pongo en duda , pero no me acaba de convecer , perdona por ser tan directo , que vamos que no sería mi prototipo de visitas a Barcelona a ver ese edificio... jeje
ResponderEliminarSaludossss ¡
És especial ALLAU, sembla un decorat de fons.
ResponderEliminarUna abraçada
salut
No es que sea de lo más especial SENTIR, pero tiene una cosa que gusta
Un abrazo, prenda
salut
Y la última foto, "hay que ver el desastre";como diría CHORDI, fideguá.
ResponderEliminarBon dia i millor setmana, petons.
Bon día MTRINIDAD ¡¡
ResponderEliminarsalut
Cuanta maravilla guardan las memorias
ResponderEliminarCierto..MUCHA
ResponderEliminarCierto
un abrazo desde Barcelona
salut
Forma part del paisatge de la meva infantesa (jo vivia al carrer de sota). És la Casa Vermella, de l'arquitecte Joan Barba i Balanzó. És d'estil modernista i construïda l'any 1899.
ResponderEliminares diferent, però m'agrada, de l'estil ni idea, no hi entenc res jo d'estils arquitectònics.
ResponderEliminarah!et deixo l'adreça: anoarra.blogspot.com
L'edifici que hi ha a Consell de Cent cantonada Muntaner és tot un decorat de Aida!!!
ResponderEliminarL'arquitectura també és un decorat dels nostres dies, i forma part de la nostra educació sentimental.
Ok, gracies ENRIC H MARCH..
ResponderEliminarm´agrada
salut
Ara vaig FRANCESC PUIGCARBÓ
salut
Tens raó, El PELETERO..
Una abraçada
salut
Si, otra interpretación del modernismo.
ResponderEliminarEl Peletero tiene razón, ese edificio de Consell de Cent es un poco delirante, podría ser un decorado de Aida, o de Conan el Barbaro. Digo esto porque el acceso a la fortaleza del hechicero parece inspirado en ese edificio.
Como decía aquel locutor de radio, "la ciudad es un millón de cosas", y la nuestra, eso, y ademas, irrepetible.
Un abrazo.
Completamentet de acuerdo RODERICUS
ResponderEliminarUn abrazo
Teneis razón! Ambos edificios personalmente no es que me atraigan, pero si que tienen aquello tan especial que te gusta admirarlos.
ResponderEliminarGracias.
Salut.
Salut JOSEP..
ResponderEliminarUn abrazo
Este tipo de obra vista es la que mas dura,salud
ResponderEliminarModernisme povera, semblanza
ResponderEliminarSalut